diumenge, 30 de novembre de 2014

El Retaule d'Isenheim

-Heus ací la claror. La persiana abaixada del nostre bar una nit de pluja. He signat, encara no ho havia escrit. Un pas endavant de compromís; el que ningú espera, tanmateix. Tornen ara, en aquests instants, la fossa a negre de l'Abhay Cinema i el parèntesi perdut del Shin'ike. Mentrestant, continua bullint l'olla d'una nova imatge, una nova obsessió, el Retaule d'Isenheim, vull veure el Retaule de Colmar. Anar a França, a l'Alsàcia, a veure l'obra mestra de Grünewald. Assolible. 




diumenge, 16 de novembre de 2014

La ressaca que deixa l'insomni

-He vist la finestra obrir-se i entrar un sol de tardor endiumenjat. Pels altaveus s'escolava Schubert i he desdejunat el mateix que ahir vaig ressopar. Hi ha un horitzó de paper amb números, sumes i restes. Mentrestant, arpegis que zigzaguegen amunt i avall. No som prou bons com per escoltar Schubert. Bach sí. Bach són figues d'un altre cistell, connecta amb el desfici, ens enfronta a la vesant perversa, grandiloqüent, pecadora. Schubert no, hi ha una voluntat de bellesa, luego no podemos tocar Schubert, ni tampoc escoltar-lo un diumenge al matí. Després de tantes coses.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...