dijous, 2 d’octubre de 2014

Rescabalar

-Per les avingudes olioses es filtrava la nit. L'esperança coïa ofegada entre tanta boira. Recorde València com un llençol brut, un tros de vida puntejat de lletres desficioses que formen estructures grandiloqüents. Hem deixat que pels dits se'ns escolara l'ànima. Hem intentat que la realitat no ens espatlle el somni de literatura però hem fracassat. A cada bugada es perd un llençol. 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...