dimecres, 20 d’agost de 2014

新池からの手紙 (17)

 "en morir y en escribir mi nombre
al fin sobre la lápida puedan
un dia decir sobre ese frío
que no estuve loco"

Corrección de Yeats, L.M. Panero

-No podia durar Hank, el nostre miratge, la falta d'una realitat plausible, d'una solució. Les aigües tèrboles del Shin'ike van reflectir la batussa, els colps, la primera sang, l'envestida final i el meu cos inert enfonsant-se vers el fons del llac, abismar-se novament a través l'aigua o bé el petroli. Em reserve el dret d'explicar-te que hi trobe a dins. 

L'últim somni d'aquesta darrera nit em retorna la teua imatge com l'únic supervivent d'un apocalíptic futur barreja de Ballard i còmics Marvel. Envellies bé, tanmateix. També he somiat amb la casa dels vidres trencats, on retornaré més de deu anys després, viatge pel qual ja es prepara la meua psique. 

Adéu Hank, ens continuarem trobant, indefectiblement. A la templa sempre em retrunyirà la teua guitza tan gràcil, final d'una brega memorable.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...