dilluns, 30 de juny de 2014

新池からの手紙 (14)

-Imagine ara, Hank, un viatge de dos anys. Un viatge a peu, entre els plecs del somni, una processó al·lucinatòria que connecta l'Abhay Cinema i el Shin'ike. 


diumenge, 29 de juny de 2014

dissabte, 28 de juny de 2014

新池からの手紙 (12)

-Salut Hank,

Continue amb la meua travessia pels meus antics llibres de poesia de la biblioteca d'Alcoi. Hui, amb motiu d'una presentació improvisada al Centre Ovidi Montllor, he portat a primer pla L'illa amb llunes de Marc Granell, un dels meus primer llibres de poesia, una d'aquelles prescripcions de mestres de valencià que funcionen com una profecia. He recordat amb tendresa alguns passatges:

"Cent núvols grossos, cent núvols prims.
El mar en ombres, el mar en gris.


Les ones, cegues, es fan gesmil
que m'ofereixen quan van morint.


Plou una pluja blanca i febril.
El mar es queda sol i ferit".

 


divendres, 27 de juny de 2014

新池からの手紙 (11)

- Hola Hank:

T'escric des d'Alcoi, he vingut a passar uns dies. Pensava, a les hores de tren, la raó d'haver-te fet objecte de les meues cartes. Crec que no n'hi ha. No la trobe. En tot cas aprofite i, ja que estic ací, revise alguna de les teues influències literàries, potser l'única: Yeats. Tinc un llibre del poeta irlandès amagat entre la pila de poesia que llegia d'adolescent, entre Martí i Pol, Machado, Cernuda i Hernández. Fa molts anys de tot això, però m'ha resultat curiós comprovar que ja aleshores assajava el meu primitiu sistema de subratllats (un, dos o tres asteriscos; doble traç traç, traç intermitent). He resseguit l'estela de l'interès, la meua sensibilitat per passatges ressaltats fa tant de temps. He trobat que m'agradava molt, per exemple, açò:

"And send imagination forth
Under the day’s declining beam, and call
Images and memories
From ruin or from ancient trees,
For I would ask a question of them all".
 
 

dijous, 26 de juny de 2014

新池からの手紙 (10)

-També he trobat un vídeo, Hank. Algú ha penjat un vídeo del Shin'ike. Enregistrat des d'un angle lateral on em trobe. Va ser penjat a l'abril del 2008, llavors portava tot just sis mesos a Barcelona, encara tenia l'any de boles i la mort de l'heroi en carn viva. El petit film de 37 segons només ha estat vist, a data d'avui, 38 vegades. Incorpora un petit comentari: "It's a famous shrine known for its red torii, but no one talks about the places inside".




dimecres, 25 de juny de 2014

新池からの手紙 (9)

-Si no m'equivoque, Hank, Shin'ike vol dir nou llac, o, millor dit, nou estany. No servix de res investigar la toponímia perquè totes les referències que hi trobe estan escrites en japonès. No entenc un borrall de japonès. No obstant això, he pogut trobar algunes fotos per Internet. I em resulta curiós, Hank, constatar que tenim pujat a la Xarxa un mapa fotogràfic del món civilitzat. A la imatge trobada he vist que hi havia patos. No recordava els ànecs. Ara, però, s'han inserit al meu record, em fa l'efecte que sempre havien estat allí. La imatge i la paraula poden arribar a ser més fortes que els records.


dimarts, 24 de juny de 2014

新池からの手紙 (8)

-Respectat Hank:

Vaig saltar el foc, vaig fer el tast de l'aigua, vaig imaginar tota la riba de la Mediterrània siluetejada de fogueres, i gent que balla, beu, parelles que fan l'amor. Després s'ha esdevingut el dia i he tornat a casa. Certa indisposició a la realitat m'ha servit en safata de plata uns malsons peculiars. Per tractar de fugir-ne, mirava de fer tornar a la meua ment al Shin'ike. Però en arribar tu ja no hi eres. 


dilluns, 23 de juny de 2014

新池からの手紙 (7)

-Dilecte Hank:

Hem tractat de rescatar l'olor de pólvora del context de les guerres, hem superat l'estèril intent de sacralitzar el paganisme, lluitem contra la dèria d'urbanitzar les reminiscències salvatges. I si encara estem ací, Hank, cal celebrar-ho amb foc. Feliç Sant Joan.


diumenge, 22 de juny de 2014

新池からの手紙 (6)

-No, Hank, no parlaré del solstici encara que escau, que m'agradaria. Som mentre estem, morim quan ho oblidem tot, deixem d'existir quan ja ningú no ens recorda. Mentrestant, ressonem com una imatge de nosaltres mateixos, con un reflex en la memòria dels demés, com un foc que va minvant fins que ve un vent i se'n porta l'ultim bri de cendra. Després, arrossegats com a volves, esdevenim fantasmes de temps. No se a què ve tot açò però ja n'hi ha prou, ja pare.

dissabte, 21 de juny de 2014

新池からの手紙 (5)

- Admirat Hank:

No he parlat encara dels peixos, dels koi (Cyprinus carpio), de gana inabastable, ni de l'ombra dels arbres, ni del perfum de certes fustes que enlloc com en aquest refugi havien mai olorat d'una manera tan harmoniosa. És, segurament, un altre dels factors que condiciona la meua falta de moviment, el fet d'haver-me quedat voluntàriament presoner d'un bosc-temple on m'has vingut a trobar precisament tu, Hank. Recorde ara les piles d'ossos que van treure del pati del meu primer col·legi. Però no parlaré d'això, la meua infantesa m'interessa ben poc. 


divendres, 20 de juny de 2014

新池からの手紙 (4)

-Te n'has adonat, Hank?

Camines pel carrer, una tensió quasi imperceptible. Com un terror a la mort que es manifesta amb un esclafit de vida. Igual sóc jo. Les nits cada cop més curtes, més habitades però. La son cada cop més breu i, tanmateix, més poblada d'imatges, de crides a l'acció. No sé si m'explique... El solstici, Sant Joan, tot això.


dijous, 19 de juny de 2014

新池からの手紙 (3)

-Amic Hank:

Hi ha la condició de persona, alertada, escarotada. Com un fil invisible, esmolat i tibant, que ens connecta amb el que van viure els nostres pares i, si seguim el solc, ens permet arribar a Roma o, fins i tot, ens convida a remuntar l'èpica de Guilgameix. Les supersticions són l'antítesi de la paraula escrita, la poesia substitueix la religió o, més ben dit, la poesia és l'única religió possible. 


dimecres, 18 de juny de 2014

新池からの手紙 (2)

-Benvolgut Hank:

No recorde en tota la meua vida un 17 de juny de pluja, de trons. Són coses inèdites, imprevistos que al final s'acaben solapant als rituals, no sense un pessic d'incertesa, d'incredulitat. També recorde haver-hi viscut episodis místics, quasi sobrenaturals, alguna cosa impossible d'explicar i tan personal com per no escampar-ho a la valenta. Hui també ha passat, a mitja tarda, a l'hora incerta en la qual comença a morir el dia. Un perfum, una flaire imaginada, una felicitació sobtada. Un moment per plorar de record i d'agraïment. 


dimarts, 17 de juny de 2014

新池からの手紙 (1)

-Estimat Hank:

He imaginat la pluja. L'he vista trencar-se contra l'aigua del llac. Cantava el corb prop de l'estàtua de la rabosa geni. He travessat milers de portes simulades fins arribar a aquest indret on ara m'he quedat ancorat. El Shin'ike. Era, potser, l'única solitud possible. Ací el roig no alerta del perill. Que bé que hages vingut, precisament tu. Hem de parlar moltes coses...


divendres, 13 de juny de 2014

Des Minijupes

"L'infini des wagon plombés
Sur la ligne 8 (Balard-Créteil)
(...)
Je n'avais plus beaucoup de temps 
(Et je sentais ma chair vivante)."

Madrid com un túnel.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...