-Totes aquelles idees que no vaig anotar s'han acabant perdent. També molts dels somnis que semblaven tan clars i reveladors al despertar amb el pas de les hores, del dia, s'acaben per esmunyir fins que ja, a boqueta nit, semblen motes de pols. Un tren, novament, traça un arc vora mar. Un llibre a les mans.
dissabte, 22 de febrer de 2014
divendres, 21 de febrer de 2014
Lluna Gibosa Minvant (68%)
-Hui l'he tornat a veure, el vídeo Der Lauf Der Dinge, i m'ha vingut al cap París sense moure'm de València. L'IVAM celebra 25 anys, i la seua col·lecció torna a reinventar-se imponent. Un gran museu sobre el paper que amb els anys i la mediocritat imperant ha anat esgrogueint.
Una escultura de Miquel Navarro, Llavis (1969), m'ha deixat una mica torbat. Era una mena de forma arrodonida i suau, voluptuosa, a l'estil Anish Kapoor però molt més sensual, mediterrània, que feia intuir una vulva. Encara la pense.
dijous, 20 de febrer de 2014
Lluna Gibosa Minvant (77,3%)
![]() |
La València monstruosa. |
Recorde la lluna travessant el rectangle de cel que separa els edificis de l'avinguda Guillem de Castro. La fel amarga, esgrogueïda per l'alcohol. Una inesperada trucada telefònica minuts abans de l'hora del llop. Afortunadament, m'he tornat a dormir. He acabat somniant que assistia a un concert privat de Joselito a un antic teatre-cabaret. A la taula del costat seia el President de la Generalitat junt a d'altres càrrecs orgànics del PP valencià. He despertat desconcertat.
dimecres, 19 de febrer de 2014
Lluna Gibosa Minvant (85,3%)
![]() |
Para volver la tortilla |
dimarts, 18 de febrer de 2014
Lluna Gibosa Minvant (91,7%)
![]() |
Palau Dos Aigües |
![]() |
La Nau |
He acabat, com casi cada dia de les últimes setmanes, fent
canyes, hui amb el Maf. Hem tafanejat sobre antics companys de facultat, hem parlat del futur de la política valenciana, del
Japó, i ja al final m'ha encolomat una vella cançó de Björk que
encara em retruny cap endins: state
of emergency/ how beautiful to be / state of emergency / is where I
want to be.
dilluns, 17 de febrer de 2014
Lluna Gibosa Minvant (96,3%)
-Si la gent em pregunta per
què sóc a València no dubte, els hi responc que em busca la
policia, que he de canviar de residència constantment per tal que no
em troben. Este matí he escrit sobre Maria, un nom ben poc
significatiu dins la meua existència i que, no obstant això, la
literatura és capaç de transformar en alguna cosa amb consistència.
No sé per quina raó he començar per eixa part, tal vegada perquè
l'altre dia vaig prendre massa quintos en el que va ser el local de
l'Omar, allí vaig sopar un dia amb ella.
![]() |
Soviet Blue Sky és el meu favorit per a la cursa. |
Al cau cerveser hi ha una màquina
d'apostes que té tothom hipnotitzat, un invent per deixar-se els
diners, un enginy fet a mida de la natura viciosa i ludòpata
d'estes contrades. Per provar-la nosaltres també ens deixem uns
euros en les carreres de llebrers, esdeveniment que l'aparell retransmet en
directe des d'un llunyà canòdrom estatunidenc. Ho perdem tot, no
cal dir-ho.
diumenge, 16 de febrer de 2014
Lluna Plena (99,1%)
-En obrir la finestra pel
matí ja era primavera. Pels carrers la gent s'abocava als forns,
compraven taronges al Mercat Central, prenien tallats i xarraven als
bars gastant un to de veu lleugerament més elevat que l'emprat la
setmana passada a estes hores. Un tren travessa hortes i tarongers, l'hora de dinar hi ha deler de peix fresc, fruïment de migdiada, unes fotos
antigues, una nit de ginebres cares i gintònics que semblen
amanides, un negre possible i uns somnis boirosos, i ja pel matí,
pluja inesperada, dia gris, un tren de vidres porosos que desfà el camí dels
tarongers i de les hortes. He aprofitat la resta de la vesprada per
acabar amb tots els llibres pendents. Demà vull recomençar, vull
tornar a intentar-ho.
dissabte, 15 de febrer de 2014
Lluna Plena (100%)
-Lluna plena que emergix de
la mar i remunta un cel blau pàl·lid que vira cap al fosc, una
fràgil esfera de porcellana cosida a la volta d'un hivern
agonitzant. Mentre s'alça, el satèl·lit mineralitza de llum el
tros d'horta que hi ha entre Benimaclet i la platja, enerva els
gossos de les alqueries i convoca el desfici dels habitants de la
ciutat. Encara no hem ni aparcat el cotxe que ja gaudim de la precoç
primavera a la terrasseta de La Murta. Vint-i-quatre graus a boqueta
nit.

La Comtessa vol cardar amb
aquell xic tan ben plantat d'historial beatarantinanoalmodovarià, i
en l'escalfament entraran un colpet de cassalla del Glop, una partida
de dards amb universitaris desconeguts saturats d'hidrats, quintos i
més quintos, alguna mitjana al Tulsa Café i unes quantes converses
a estones literàries i en altres moments esguitades d'una sexualitat
bruta i violenta, incloem-hi pel mig un falàfel extremadament picant
i la tornada al café-licor.
Ja cap al tard, mentre
deixa a la Comtessa a remulla a cal galant, aprofite la càlida nit
pre-Falles per recórrer camí de casa els més emblemàtics racons
de València. He tornat, feia temps que no havia tornat.
dijous, 6 de febrer de 2014
Rodrigogarciades (Vol 3)
"Y yo aprovecho y me río del respeto, de ese respeto azul, y pienso que generalmente a uno le enseñan a respetar a los que no merecen el menor respeto, y que cuando vas por la vida sin ostentación, cuando escondes a tu manera tu secreto, QUE ES TU CONOCIMIENTO, es ahí cuando te empiezan a ignorar.
Así que le suelto a mi madre, en la última visita, cuando mi padre palmaba y al final se salvó, la frase: "la inteligencia y la educación están en las antípodas""
Borges de Rodrigo García.
dimecres, 5 de febrer de 2014
Tres Haikus d'Hivern
Viento del oeste:
amontona las hojas
hacia el este
Buson [蕪村]
西吹けば東にたまる落葉かな
Nishi fukeba higashi ni tamaru ochiba kana
Hojas que caen
sobre otras hojas
Gotas que caen sobre gotas
Kyôrai [暁台]
落ち葉おちかさなりて雨雨をうつ
Ochiba ochi kasanarite ame ame wo utsu
La ventisca le trae
a mi fuego un montón
de hojarasca
Ryôkan [良寛]
焚くほどは風もて来る落ち葉かな
Taku hodo wa kaze motekitaru ochiba kana
[Versió i traducció d'Alberto Silva]
amontona las hojas
hacia el este
Buson [蕪村]
西吹けば東にたまる落葉かな
Nishi fukeba higashi ni tamaru ochiba kana
Hojas que caen
sobre otras hojas
Gotas que caen sobre gotas
Kyôrai [暁台]
落ち葉おちかさなりて雨雨をうつ
Ochiba ochi kasanarite ame ame wo utsu
La ventisca le trae
a mi fuego un montón
de hojarasca
Ryôkan [良寛]
焚くほどは風もて来る落ち葉かな
Taku hodo wa kaze motekitaru ochiba kana
[Versió i traducció d'Alberto Silva]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)