dissabte, 22 de febrer de 2014

Quart Minvant

-Totes aquelles idees que no vaig anotar s'han acabant perdent. També molts dels somnis que semblaven tan clars i reveladors al despertar amb el pas de les hores, del dia, s'acaben per esmunyir fins que ja, a boqueta nit, semblen motes de pols. Un tren, novament, traça un arc vora mar. Un llibre a les mans. 


divendres, 21 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (68%)

-Hui l'he tornat a veure, el vídeo Der Lauf Der Dinge, i m'ha vingut al cap París sense moure'm de València. L'IVAM celebra 25 anys, i la seua col·lecció torna a reinventar-se imponent. Un gran museu sobre el paper que amb els anys i la mediocritat imperant ha anat esgrogueint. 



Una escultura de Miquel Navarro, Llavis (1969), m'ha deixat una mica torbat. Era una mena de forma arrodonida i suau, voluptuosa, a l'estil Anish Kapoor però molt més sensual, mediterrània, que feia intuir una vulva. Encara la pense.

dijous, 20 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (77,3%)

La València monstruosa.
-M'he fet amb l'última novel·la de Manuel Baixauli. A un dels capítols hi parla de la pel·lícula de Bergman Vargtimmen, 'Lhora del llop', i descriu la sinopsi: “L'hora del llop: aquella en què ha deixat de ser de nit i encara no és de dia, quan mor més gent, quan els malsons esdevenen més reals, quan l'insomne és assetjat pels pitjors temors, quan els espectres i dimonis prenen cos”.

Recorde la lluna travessant el rectangle de cel que separa els edificis de l'avinguda Guillem de Castro. La fel amarga, esgrogueïda per l'alcohol. Una inesperada trucada telefònica minuts abans de l'hora del llop. Afortunadament, m'he tornat a dormir. He acabat somniant que assistia a un concert privat de Joselito a un antic teatre-cabaret. A la taula del costat seia el President de la Generalitat junt a d'altres càrrecs orgànics del PP valencià. He despertat desconcertat.

dimecres, 19 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (85,3%)

Para volver la tortilla
-La casualitat i les seues lleis tenen una influència molt elevada en les nostres vides. A l'Octubre CCC m'he trobat amb una xica que feia molts anys que no havia vist. Casualment l'altre dia vaig escriure sobre una coneguda comuna. Pensava això estranyat de la coincidència. Ens hem explicat alguns fragments de la nostra vida, que si ara va parella d'un escriptor famossíssim, que si ha obert una tenda, que amb la traducció ja no arriba. Històries d'ara. Tots estos afers m'han fet pensar en la regla dels sis graus de separació, però a un nivell més profund, no sé si m'explique...

dimarts, 18 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (91,7%)

Palau Dos Aigües
-Este matí he recuperat alguns dels documents del dossier, escriptures de fa pocs anys. He començat a llegir-los i de sobte m'he quedat bocabadat. Un matí de faena revisant i aportant, admirat per coses que jo mateix havia escrit i que no recordava. Estil, lèxic, ritme, realment no semblaven meus. Sinó haguera reconegut tema, personatges i ambient afirmaria que tals mots no eren meus, que totes eixes ratlles eren obra d'un escriptor amb prou més dots, amb més traça. He pensant en els dos últims anys, en tot el temps perdut.

La Nau
De vesprada, he tingut temps per pensar-hi. He fet telefonades que no han aclarit res, he imaginat una predictible tornada cap a Barcelona. Dies de núvols, no es veu el sol ni, òbviament, la lluna. He fet una dutxa, he anat a la Nau a una xarrada molt radical, he pensat que la gent als nostres dies s'exhibix sense el més mínim sentit del rigor. Tot s'hi val. 

He acabat, com casi cada dia de les últimes setmanes, fent canyes, hui amb el Maf. Hem tafanejat sobre antics companys de facultat, hem parlat del futur de la política valenciana, del Japó, i ja al final m'ha encolomat una vella cançó de Björk que encara em retruny cap endins: state of emergency/ how beautiful to be / state of emergency / is where I want to be.

dilluns, 17 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (96,3%)

-Si la gent em pregunta per què sóc a València no dubte, els hi responc que em busca la policia, que he de canviar de residència constantment per tal que no em troben. Este matí he escrit sobre Maria, un nom ben poc significatiu dins la meua existència i que, no obstant això, la literatura és capaç de transformar en alguna cosa amb consistència. No sé per quina raó he començar per eixa part, tal vegada perquè l'altre dia vaig prendre massa quintos en el que va ser el local de l'Omar, allí vaig sopar un dia amb ella.
Soviet Blue Sky és el meu favorit per a la cursa.
Ja de vesprada m'he passat la migdiada interrogant-me, qüestionant-li la lògica al feixuc complex d'obrer que arrossegue, mirant aqueixa nova faena i dubtant si paga o no la pena. Fart de pensar, amb el cap embotat, he marxat en metro cap a rodalia, cap a la llunyana Alfara, on ara hi viu Mompó tot recuperant-se d'un accident de cotxe. M'explica que amb el colp ha perdut alguns records. A mode d'exercici, rememorem algunes de les nostres històriques bandarrades per comprovar que tot continua al seu lloc. Fins i tot hi rescata algunes que jo mateix havia oblidat. Tot açò passa a un bar mentre bevem terços d'Alhambra i els llauros de la rodalia es barregen amb els consentits estudiant del proper CEU, la uni privada i catòlica.

Al cau cerveser hi ha una màquina d'apostes que té tothom hipnotitzat, un invent per deixar-se els diners, un enginy fet a mida de la natura viciosa i ludòpata d'estes contrades. Per provar-la nosaltres també ens deixem uns euros en les carreres de llebrers, esdeveniment que l'aparell retransmet en directe des d'un llunyà canòdrom estatunidenc. Ho perdem tot, no cal dir-ho.

diumenge, 16 de febrer de 2014

Lluna Plena (99,1%)

-En obrir la finestra pel matí ja era primavera. Pels carrers la gent s'abocava als forns, compraven taronges al Mercat Central, prenien tallats i xarraven als bars gastant un to de veu lleugerament més elevat que l'emprat la setmana passada a estes hores. Un tren travessa hortes i tarongers, l'hora de dinar hi ha deler de peix fresc, fruïment de migdiada, unes fotos antigues, una nit de ginebres cares i gintònics que semblen amanides, un negre possible i uns somnis boirosos, i ja pel matí, pluja inesperada, dia gris, un tren de vidres porosos que desfà el camí dels tarongers i de les hortes. He aprofitat la resta de la vesprada per acabar amb tots els llibres pendents. Demà vull recomençar, vull tornar a intentar-ho.

dissabte, 15 de febrer de 2014

Lluna Plena (100%)

-Lluna plena que emergix de la mar i remunta un cel blau pàl·lid que vira cap al fosc, una fràgil esfera de porcellana cosida a la volta d'un hivern agonitzant. Mentre s'alça, el satèl·lit mineralitza de llum el tros d'horta que hi ha entre Benimaclet i la platja, enerva els gossos de les alqueries i convoca el desfici dels habitants de la ciutat. Encara no hem ni aparcat el cotxe que ja gaudim de la precoç primavera a la terrasseta de La Murta. Vint-i-quatre graus a boqueta nit.

Plisplay, terços i quintos, olives trencades. Al canviar de lloc, tornem al que va ser el restaurant de l'Omar que ara ha reobert com a centre-social-cultural-gastrobar o que sé jo. Encara recorde alguna cita, més d'un sopar, o la d'aprofitats que s'amuntonaven prop de la porta quan l'Omar venia a recollir la caixa dels dissabtes. És espatarrant la d'amics que floreixen quan les coses van bé, quan a les butxaques portes el farcell de bitllets i tens el línia directa amb els millors camells de València. Tot això va caure molt més ràpid del que va trigar a bastir-se. Però anys després torne a esta terrassa, amb gent tallada del mateix patró, semblants vicis i virtuts, ara, però, sóc jo qui els treu un grapat curt d'anys. El temps s'esmuny.

La Comtessa vol cardar amb aquell xic tan ben plantat d'historial beatarantinanoalmodovarià, i en l'escalfament entraran un colpet de cassalla del Glop, una partida de dards amb universitaris desconeguts saturats d'hidrats, quintos i més quintos, alguna mitjana al Tulsa Café i unes quantes converses a estones literàries i en altres moments esguitades d'una sexualitat bruta i violenta, incloem-hi pel mig un falàfel extremadament picant i la tornada al café-licor.

Ja cap al tard, mentre deixa a la Comtessa a remulla a cal galant, aprofite la càlida nit pre-Falles per recórrer camí de casa els més emblemàtics racons de València. He tornat, feia temps que no havia tornat.

dijous, 6 de febrer de 2014

Rodrigogarciades (Vol 3)

"Y yo aprovecho y me río del respeto, de ese respeto azul, y pienso que generalmente a uno le enseñan a respetar a los que no merecen el menor respeto, y que cuando vas por la vida sin ostentación, cuando escondes a tu manera tu secreto, QUE ES TU CONOCIMIENTO, es ahí cuando te empiezan a ignorar.

Así que le suelto a mi madre, en la última visita, cuando mi padre palmaba y al final se salvó, la frase: "la inteligencia y la educación están en las antípodas""

Borges de Rodrigo García. 

dimecres, 5 de febrer de 2014

Tres Haikus d'Hivern

Viento del oeste:
amontona las hojas
hacia el este

 

Buson [蕪村]

西吹けば東にたまる落葉かな       
Nishi fukeba higashi ni tamaru ochiba kana



Hojas que caen
sobre otras hojas
Gotas que caen sobre gotas


Kyôrai [暁台]

落ち葉おちかさなりて雨雨をうつ     
Ochiba ochi kasanarite ame ame wo utsu



La ventisca le trae
a mi fuego un montón
de hojarasca

Ryôkan [良寛]

焚くほどは風もて来る落ち葉かな
Taku hodo wa kaze motekitaru ochiba kana
 


  
[Versió i traducció d'Alberto Silva] 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...