-Lluna plena que emergix de
la mar i remunta un cel blau pàl·lid que vira cap al fosc, una
fràgil esfera de porcellana cosida a la volta d'un hivern
agonitzant. Mentre s'alça, el satèl·lit mineralitza de llum el
tros d'horta que hi ha entre Benimaclet i la platja, enerva els
gossos de les alqueries i convoca el desfici dels habitants de la
ciutat. Encara no hem ni aparcat el cotxe que ja gaudim de la precoç
primavera a la terrasseta de La Murta. Vint-i-quatre graus a boqueta
nit.
Plisplay, terços i
quintos, olives trencades. Al canviar de lloc, tornem al que va ser
el restaurant de l'Omar que ara ha reobert com a
centre-social-cultural-gastrobar o que sé jo. Encara recorde alguna
cita, més d'un sopar, o la d'aprofitats que s'amuntonaven prop de la
porta quan l'Omar venia a recollir la caixa dels dissabtes. És
espatarrant la d'amics que floreixen quan les coses van bé, quan a
les butxaques portes el farcell de bitllets i tens el línia directa
amb els millors camells de València. Tot això va caure molt més
ràpid del que va trigar a bastir-se. Però anys després torne a
esta terrassa, amb gent tallada del mateix patró, semblants vicis i
virtuts, ara, però, sóc jo qui els treu un grapat curt d'anys. El
temps s'esmuny.
La Comtessa vol cardar amb
aquell xic tan ben plantat d'historial beatarantinanoalmodovarià, i
en l'escalfament entraran un colpet de cassalla del Glop, una partida
de dards amb universitaris desconeguts saturats d'hidrats, quintos i
més quintos, alguna mitjana al Tulsa Café i unes quantes converses
a estones literàries i en altres moments esguitades d'una sexualitat
bruta i violenta, incloem-hi pel mig un falàfel extremadament picant
i la tornada al café-licor.
Ja cap al tard, mentre
deixa a la Comtessa a remulla a cal galant, aprofite la càlida nit
pre-Falles per recórrer camí de casa els més emblemàtics racons
de València. He tornat, feia temps que no havia tornat.
