divendres, 24 de gener de 2014

dimecres, 15 de gener de 2014

L'Assassinat del Carrer de la Cera

-Els crits amb prou faena se les apanyen per obrir-se camí entre la densa capa d’humitat que assetja el barri, una foscor boscosa arrapada pel tebi taronja dels fanals, cossos o bé ombres travessen fulgurants banda i banda del carrer i des dels llampants comerços de tubs florescents blancs (fruiteries, forns àrabs, electrodomèstics de segona mà, perruqueries pakistaneses de tall a quatre euros) es miren el carrer de gaidó, mig sospitant mig esperant algú que s’acoste a consumir.

Estem al Carrer de la Cera, i al passar el mític restaurant Can Lluis hom sempre té la visió de l’esperit de Vázquez Montalbán, però no avui,  en aquest moment, en aquest punt les escridassades es fan més denses, xivarri ravaler que sembla provenir d’un bar. A dins discutixen o s’increpen, o tal volta riuen—mai se sap—, homes i dones de moviments sinistrament vacil·lants, alcoholitzats sota la freda llum barata i les parets pàl·lides, amb l’escurabutxaques fent pampallugues i taules mostoses plenes de gots i mitjanes a mig buidar. Els crits venen del bar, o tal volta no, perquè pel cantó del carrer Reina Amàlia s’escola un tibant aire de mort.


Minuts més tard, des de l’interior de la veïna  pizzeria Tres i no res, es veuen passar patrulles d’urbans, un parell d’ambulàncies, una certa acceleració d’esdeveniment precipitat. Ningú a l’interior sembla donar-li importància, mirem a través dels enormes aparadors l’exercici policial com si d’una ficció televisiva es tractara, amb sinistra apatia d’habitants habituats a les rutines del Raval. Ningú sap què succeïx ni sembla importar-li el més mínim.

En acabant, al pagar el compte i marxar, trobem a pocs metres el mort, embolicat amb un llençol, envoltat d’unes rudimentàries cortines improvisades, com una espècie d’assaig de grotesc campament mortuori. Segons s’ha publicat aquest matí als mitjans, es tractava d’un dominicà d’uns cinquanta anys assassinat a ganivetades. Em va sorprendre la gelada indiferència amb què ho vaig viure tot.

diumenge, 12 de gener de 2014

Rodrigogarciades (Vol 2)

     "Quien afirma que: «soñar no cuesta nada», a ese deberíamos explicarle que soñar sí que cuesta, cuesta una vida de frustraciones, una vida de rodillas, una vida atado a compromisos adquiridos por error
     Una triste vida de vigilia recompensada cada noche por los sueños, a veces luminosos, a veces oscuros como abismos, a veces con vistas al paraíso..., a veces un simple y definitivo ahogarse en el Fondo del Mar
     Soñar no cuesta nada si eres un pringado: luego de dieciséis humillantes horas despierto, llega la gratificación: ocho horas viviendo en un universo fastuoso y mágico, en el mundo de los sueños, si aceptamos que soñar es parte de vivir"

Daisy de Rodrigo García.

dijous, 9 de gener de 2014

Rodrigogarciades (Vol 1)

"Nuestra época es un chollo para los humoristas
 La pos-pos-modernidad nos ha hecho irónicos hasta la médula
Estáis por encima de todo
Todo lo conocéis
Todo lo habéis vivido
Habéis construido, conmigo, la metrópolis irónica
Las paradas de metro se llaman Mordacidad, Sátira, Cinismo
No podéis hacer nada con gesto serio
Pasó la época de arriesgar la vida por causas perdidas, de jugarnos el pellejo
Todo se ejecuta ahora con distancia, a la distancia, con frialdad y supuesta inteligencia. Mentira"

Gólgota Picnic, Rodrigo García.

dimarts, 7 de gener de 2014

Aparença de Quietud

-Volíem escoltar el silenci. Ho hem intentat. Al seu lloc hem descobert, sota la capa d’aparença de quietud, un brunzit metàl·lic, constant, quasi sòlid, com una gruixuda capa de pintura que amaga el mur, una impossibilitat descarnada d’aconseguir silenci. Se’ns nega la possibilitat del Silenci. Fins i tot quan res no s’escolta, percebem soroll, inabastables quantitats de soroll.

No es pot escriure si no es llegeix. Tampoc ens ha d’importar si els lingüistes proscriuen un gerundi o assetgen un barbarisme concret. Recuperar el costum del quadern. Ajocar-se en neologismes que només duren una frase pronunciada a mitjanit.

Comença l'any. Ara va de bo.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...