dilluns, 17 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (96,3%)

-Si la gent em pregunta per què sóc a València no dubte, els hi responc que em busca la policia, que he de canviar de residència constantment per tal que no em troben. Este matí he escrit sobre Maria, un nom ben poc significatiu dins la meua existència i que, no obstant això, la literatura és capaç de transformar en alguna cosa amb consistència. No sé per quina raó he començar per eixa part, tal vegada perquè l'altre dia vaig prendre massa quintos en el que va ser el local de l'Omar, allí vaig sopar un dia amb ella.
Soviet Blue Sky és el meu favorit per a la cursa.
Ja de vesprada m'he passat la migdiada interrogant-me, qüestionant-li la lògica al feixuc complex d'obrer que arrossegue, mirant aqueixa nova faena i dubtant si paga o no la pena. Fart de pensar, amb el cap embotat, he marxat en metro cap a rodalia, cap a la llunyana Alfara, on ara hi viu Mompó tot recuperant-se d'un accident de cotxe. M'explica que amb el colp ha perdut alguns records. A mode d'exercici, rememorem algunes de les nostres històriques bandarrades per comprovar que tot continua al seu lloc. Fins i tot hi rescata algunes que jo mateix havia oblidat. Tot açò passa a un bar mentre bevem terços d'Alhambra i els llauros de la rodalia es barregen amb els consentits estudiant del proper CEU, la uni privada i catòlica.

Al cau cerveser hi ha una màquina d'apostes que té tothom hipnotitzat, un invent per deixar-se els diners, un enginy fet a mida de la natura viciosa i ludòpata d'estes contrades. Per provar-la nosaltres també ens deixem uns euros en les carreres de llebrers, esdeveniment que l'aparell retransmet en directe des d'un llunyà canòdrom estatunidenc. Ho perdem tot, no cal dir-ho.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...