dissabte, 15 de febrer de 2014

Lluna Plena (100%)

-Lluna plena que emergix de la mar i remunta un cel blau pàl·lid que vira cap al fosc, una fràgil esfera de porcellana cosida a la volta d'un hivern agonitzant. Mentre s'alça, el satèl·lit mineralitza de llum el tros d'horta que hi ha entre Benimaclet i la platja, enerva els gossos de les alqueries i convoca el desfici dels habitants de la ciutat. Encara no hem ni aparcat el cotxe que ja gaudim de la precoç primavera a la terrasseta de La Murta. Vint-i-quatre graus a boqueta nit.

Plisplay, terços i quintos, olives trencades. Al canviar de lloc, tornem al que va ser el restaurant de l'Omar que ara ha reobert com a centre-social-cultural-gastrobar o que sé jo. Encara recorde alguna cita, més d'un sopar, o la d'aprofitats que s'amuntonaven prop de la porta quan l'Omar venia a recollir la caixa dels dissabtes. És espatarrant la d'amics que floreixen quan les coses van bé, quan a les butxaques portes el farcell de bitllets i tens el línia directa amb els millors camells de València. Tot això va caure molt més ràpid del que va trigar a bastir-se. Però anys després torne a esta terrassa, amb gent tallada del mateix patró, semblants vicis i virtuts, ara, però, sóc jo qui els treu un grapat curt d'anys. El temps s'esmuny.

La Comtessa vol cardar amb aquell xic tan ben plantat d'historial beatarantinanoalmodovarià, i en l'escalfament entraran un colpet de cassalla del Glop, una partida de dards amb universitaris desconeguts saturats d'hidrats, quintos i més quintos, alguna mitjana al Tulsa Café i unes quantes converses a estones literàries i en altres moments esguitades d'una sexualitat bruta i violenta, incloem-hi pel mig un falàfel extremadament picant i la tornada al café-licor.

Ja cap al tard, mentre deixa a la Comtessa a remulla a cal galant, aprofite la càlida nit pre-Falles per recórrer camí de casa els més emblemàtics racons de València. He tornat, feia temps que no havia tornat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...