dimarts, 18 de febrer de 2014

Lluna Gibosa Minvant (91,7%)

Palau Dos Aigües
-Este matí he recuperat alguns dels documents del dossier, escriptures de fa pocs anys. He començat a llegir-los i de sobte m'he quedat bocabadat. Un matí de faena revisant i aportant, admirat per coses que jo mateix havia escrit i que no recordava. Estil, lèxic, ritme, realment no semblaven meus. Sinó haguera reconegut tema, personatges i ambient afirmaria que tals mots no eren meus, que totes eixes ratlles eren obra d'un escriptor amb prou més dots, amb més traça. He pensant en els dos últims anys, en tot el temps perdut.

La Nau
De vesprada, he tingut temps per pensar-hi. He fet telefonades que no han aclarit res, he imaginat una predictible tornada cap a Barcelona. Dies de núvols, no es veu el sol ni, òbviament, la lluna. He fet una dutxa, he anat a la Nau a una xarrada molt radical, he pensat que la gent als nostres dies s'exhibix sense el més mínim sentit del rigor. Tot s'hi val. 

He acabat, com casi cada dia de les últimes setmanes, fent canyes, hui amb el Maf. Hem tafanejat sobre antics companys de facultat, hem parlat del futur de la política valenciana, del Japó, i ja al final m'ha encolomat una vella cançó de Björk que encara em retruny cap endins: state of emergency/ how beautiful to be / state of emergency / is where I want to be.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...