dimarts, 7 de gener de 2014

Aparença de Quietud

-Volíem escoltar el silenci. Ho hem intentat. Al seu lloc hem descobert, sota la capa d’aparença de quietud, un brunzit metàl·lic, constant, quasi sòlid, com una gruixuda capa de pintura que amaga el mur, una impossibilitat descarnada d’aconseguir silenci. Se’ns nega la possibilitat del Silenci. Fins i tot quan res no s’escolta, percebem soroll, inabastables quantitats de soroll.

No es pot escriure si no es llegeix. Tampoc ens ha d’importar si els lingüistes proscriuen un gerundi o assetgen un barbarisme concret. Recuperar el costum del quadern. Ajocar-se en neologismes que només duren una frase pronunciada a mitjanit.

Comença l'any. Ara va de bo.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...