dilluns, 30 de desembre de 2013

Humanisme



-Emponnar-se als dictàmens de la realitat i, no obstant això, albirar l’escletxa per on es filtra la llum d’un altre món possible. En el fons tot és una qüestió d’ous, de sacrifici i de persistència. Esmolar l’espasa amb les dents. Les coses passen mentre ho intentes. “El humanismo consiste en rebelarse contra todo aquello que va en contra del hombre escriu la Liddell plena de lucidesa. La coherència és un grau difícil d’assolir.

dimarts, 24 de desembre de 2013

Kennedy i els crítics

-Sopar improvisat amb els dos crítics teatrals més importants del país.

Mi mujer y yo recordamos los días que siguieron a la muerte de Kennedy como si se fuera a acabar el mundo. Cada uno en su barrio y en su infancia pero coincidimos en esa sensación.

Jo recordo que estava a les rotatives de guàrdia. Les informacions que arribaven eren molt confuses.

... No puc aportar res, el meu primer record polític és la caiguda del mur de Berlín.

Hahahahaha.

Enhorabona.

divendres, 13 de desembre de 2013

Mónica del Raval

-Hola Mónica, ¿qué tal? ¡Qué alegría de verte!

Dos besos.

-Hola guapo. Pues mira bien, vamos tirando, que hay que ver cómo está la cosa, y esta gente que te hace salir de casa a unas horas que vaya pereza, macho. Pero mira, cómo está todo, cómo está la cosa de mal. Por eso este año llevamos unos calendarios para felicitar el año, que mira… ¡Jose! ¿Dónde llevamos los calendarios? Enséñaselos a este chico a ver si le gusta…

 

dimecres, 11 de desembre de 2013

Esprai de Pebre

 A Esther Pedrós

-Els llauners pakistanesos del carrer d’En Robadors encara em saluden, em reconeixen, no dec d’estar tan fora de mercat com em pense, i mentre vaig pensant tot açò ja intuïsc que al Marsella hi haurà merder, que pel que es veu un rus tocat del bolet ha deixat un esprai de pebre d'eixos d'autodefensa damunt la taula dels companys tot esperonant-los a accionar-lo i ells que no tenien ni idea de com anava la cosa ho han fet amb la conseqüent estampida general carregada de desconcert amb gent d’ulls plorosos i esternuts, amb desallotjament momentani del local mentre es posaven en marxa els ventiladors per mirar de treure tot l’aire esquitxat de la merda de l’esprai de pebre del rus dels collons, i és quasi en aquell moment que aplegue jo, quan tothom estava ja reincorporant-se a les seues taules per recuperar el got d’absenta migcremada amb el seu terròs de sucre desfet, i llavors em veu arribar l’Esther i em fa dos besos encaminats a les galtes i comença a amollar el seu torrent verbal per posar-nos al dia, que si la feina, que si l’oficina del Quebec on està becada per una misèria, que si la seua novia la japonesa vindrà a viure amb ella a Barcelona després d’haver-ho deixat ja no sé quantes vegades, i tota la resta de xafarderies que me va explicant mentre poc a poc vaig fent coneixença amb la resta del grup que són una barreja entre valencians exiliats i valencians de visita pel pont de la Constitució que porten tres dies de festa però tot i això aquesta nit encara apretaran i proposen anar a l’Apolo la qual cosa a mi em causa rebuig així en fred però finalment m’ho pense i em deixe arrossegar pel comboi que ja s’aixeca i s’encamina cap a la porta on encara hi és el rus de l’esprai tot donant la brasa al porter que mira de fer-li entendre que no pensa deixar entrar a cap més rus psicòpata per molt gran i gros que siga, i mentre el picabaralla puja de to el nostre grup s’allunya per no ficar-se en més embolics i abans d’entrar a la disco fa una parada prop de casa on viu el més xerraire dels valencians que vol agafar vodka per al botelló i speed que els hi va sobrar la nit anterior que havien acabat a un after on hi havia un pavos que es tiraven pel terra mig presa de les al·lucinacions que els causava no sé quina merda que “tenia un rollo molt visual”, i quan torna el xic explica que ara cada cop menys te pots fiar del que passen però que no patirem que ell tenia bons contactes que ens podien portar en 10 minuts quasi qualsevol cosa que volguérem a qualsevol part de la ciutat i que podem compartir la despesa, que li fan un bon preu i davant de tanta insistència li he d’explicar que passe de l’speed dels collons que és una droga de punkis, que provoca hemorroides i que t’aboca a “menjar sostre” un cop has tornat a casa, i al pavo este, que té cara de faltar-li una bullida i arrossega les conseqüents paranoies després de tres dies de festa, crec que va ser llavors que se li gira i comença a explicar-me la seua antiga vida de representant de taulell a Vila-real, i que ara fa noséquè d’un treball a una autoescola mentre entrem a un bar argentí a fer una birra abans de l’Apolo i aprofite per conèixer a la resta del grup entre ells a un guapet del Perelló que li agrada aprendre i explicar l’origen de frases fetes castellanes tradicionals com “A buenas horas mangas verdes” i xorrades per l’estil i tot això ho explicava perquè veníem d’eixir de la típica conversa de quan s’ajunten uns quants valencians i entaulen l’eterna discussió sobre quina és l’autèntica paella, que si porta pebrera o no, i és quan salta el bonico i explica l’origen de l’arròs a banda i després tot el seguit de frases fetes castellanes i jo que m’avorrisc del tema me’n vaig a parlar amb un altre xic molt fredolic que tenia tremolors i un altre que era protèsic dental que improvisa tot de consells per a afeccions bucals de tot tipus amb especial atenció al queixal de l’enteniment que sembla faltar-nos quan paguem els 18 euros de l’entrada, i sort que prèviament, mentre tothom treia diners, havia anat a fer-me uns cubates al Can Eusebio d’enfront del Bagdad, la borratxeria que els posen a tres euros i els caribenys que omplen el bar et miren malament però sempre és millor una mirada de gaidó d’un tipet mulato amb samarreta de tirants que no pas pagar els cubates a nou euros que costen a dins i que damunt son tan dolents com la música, perquè un cop hem entrat a l’Apolo trobem la festa Nitsa de música electrònica que és regular i prou i que tampoc està tan ple de gent, amb raó, ningú vol pagar 18 euros més dos de propina pel guarda-roba, ficant-nos de sobte dins un atracament i encara no hem fet més que posar els peus a la discoteca quan, entre conversa i conversa, el pavo que havia estat representat de taulell a Vila-real, presa de les seues paranoies, ve a demanar-me que si vaig de “gracioset” i jo ja sé que se li ha girat, que té la típica cara d’estar amb l’encefalograma aturat des de l’últim after, i passe d’ell, au, au, però la penjada del col·lega ja és el tema de conversa favorit de la colla que comença a llançar mirades furtives, llavors m’adreço a Esther que diu que ella tampoc coneix massa esta colla, que només al de la girada que és novio de la seua companya de pis i que ella ja sospitava que amb eixa cara de penjat no carburava bé, i per tal que les coses no s’embruten fem l’apart i estem la resta de la nit al nostre aire fins que a l’eixida ens el tornem a trobar, l’exrepresentant de taulell tot sol esperant-nos, i sembla més tranquil perquè el que realment està buscant ara són acompanyants per anar d’after i s’ofereix a pagar-nos l’entrada per signar la pau però Esther li ho recrimina tot i comença una estèril i llarga conversa a la porta de l’Apolo acabat de tancar mentre els pakistanesos ens aclaparen amb l’objectiu que els hi comprem cervesa, roses, entrepans o somoses, i ja llavors esgotat de tanta tonteria li comunique a Esther que em retire, no abans de deixar-li clar al de Vila-real el que pense de la seua psique torturada per l’speed, sempre de forma molt irònica, tant que el pavo quasi ni s’adona i segurament tanta perspicàcia augmenta la seua paranoia i és probable la torne a descarregar al següent cau, perquè l’última imatge que tinc del xiqüelo, d’Esther i de la seua amiga albacetenya de qui no he parlat és que agafen un taxi i s’adrecen cap a l’after Puerto Hurraco de Poble Nou, mentre jo me’n torne a casa esquivant llauners que m’ofereixen birra però que no em saluden perquè ja no és tan usual com abans el fet de tornar a casa passades les set.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Exercicis de Fe

ACOTACIÓ: Tardor. Un ventijol malcarat i fred amuntega fulles pels racons. Una ciutat ocupada per la tristor. En havent sopat. 

ACCIONS: Mastegar l’arena de les platges no viscudes. Reblar el clau dels finals precipitats. Enviar a consultes la carta que sosté el castell de naips. Tapiar la porta i després picar. Començar el manual per la darrera pàgina. Utilitzar les muntanyes per tapar l’últim sol del capvespre, o el primer del trec d’alba. Regirar les cendres d’un any perdut. Falsejar-ho tot per tal que semble que aquella onada d’estiu va aturar l’univers.

dilluns, 2 de desembre de 2013

Pingüins II

-La hipocresia és la qualitat més destacable dels pingüins. Disposen d’extensos tractats i llibres de propòsits amb els quals s’omplen la boca i es gasten els diners. En ells s’exemplifica i s’adoctrina sobre com comportar-se i quin és el rumb que hauria de portar l’Iceberg. No cal dir que tots aquests manuals i propòsits s’incompleixen en la major part dels casos i que la veritable llei que endreça tots els lligams, les paraules i les accions és la caòtica deriva d’un mar glacial, corrents tenebroses com una gola de llop que tot ho acaba engolint. Açò no es pot aturar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...