dimecres, 25 de setembre de 2013

El Casament Blau

"Los que hemos viajado mucho y amado mucho; los que hemos...no dire sufrido, pues a traves del sufrimiento hemos alcanzado siempre la autonomia, solo nosotros apreciamos el complejo mundo de la ternura, y comprendemos el estrecho vinculo que existe entre el amor y la amistad." 

Justine, Durrell. 


dilluns, 23 de setembre de 2013

Temps precipitat

-Quan el meu llibre de haikus va arribar a l'estiu va resultar que aquest ja s'havia acabat, quasi sense que ens adonem. No sóc l'únic que té aquesta sensació, estic segur, que les estacions passen cada vegada més ràpid, que ens precipitem, que els mesos ens arrosseguen, la vida desfermada.

Fer-se visitar pel subconscient. Sóc d'una raça maleducada i no estic criat per mostrar el meus sentiments. Tot va fent solatge i quan vessa apareixen formes cruentes, a voltes horripilants.

Aquest cap de setmana he fet coses que havia promès no tornar a fer i, és clar, passen factura, tot té conseqüències.

dijous, 19 de setembre de 2013

Un Arc Vora Mar

-Ho intente, en va però ho intente. Intente trobar més motius compositius. I llavors mire pel balcó. Encara oneja la senyera, una mica descolorida ja. Casualment (o no) la branca de la qual penja està començant a assecar-se i es mostra feble i pansida, amb prou faena hi broten fulles, les poques que ho fan són bastant més petites i grogoses que la resta.

Tornar a aquella ciutat, amb altres motius. Tornar a remuntar una ruta i passar per certs llocs, sempre vora mar, amb les onades traçant ritmes de vals, amb sal, sol, suor. Estacions, trens; passen, tornen i s'aturen i es posen de nou en marxa. Les vies per connectar punts del mapa que mai són innocents.

El capvespre, l'alegria d'eixe instant a boqueta nit quan som més febles i crèduls.

dimarts, 17 de setembre de 2013

Blog Nou: Destriar el Gra de la Palla

-Encetem nou blog, encetem nova temporada. L'objectiu, com indica el títol, destriar el gra de la palla, recopilar dins d'una mateixa adreça tots aquells apunts de caire més divulgatiu per separar-los d'altres més divagadors amb segell L'Epistolari Blau

Per això, d'ara endavant, deveu acudir al Retaule de Meravelles per trobar tots aquelles entrades destinades a reflexionar sobre les arts i la cultura, sempre amb una especial predilecció pel teatre en totes les seues manifestacions. 

Us convide a fe-li una ullada: http://retauledemeravelles.blogspot.com.es/


Retaule 
- DIEC: 2 m. [LC] Evocació escènica de fets històrics, religiosos, llegendaris, etc. 
- DCVB: 4 m. fig. Descripció viva i animada d'un espectacle o esdeveniment. 

 Meravella 
-DIEC: 1 f. [LC] Cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. 
-DCVB: 1 f. Cosa que causa gran admiració

dimarts, 10 de setembre de 2013

Lletra

 "que tot és com abans, que res no muda
profundament si no ho toquem nosaltres"
Miquel Martí i Pol


-L'olor de nit. Aquells carrers foscos de ciutat vella que coneixem. Pel dia s'acumula la pols i altres immundícies. De nit passa un camionet i ho empastifa tot d'aigües freàtiques, d'una humitat boscosa i pudenta. No és la pluja... no és la pluja. Feia anys que no tornava al Macarena. Recorde algunes nits, algunes situacions. Molt prop s'hi troba el vell carreró. Cal acudir a retre-li homenatge. Certs punts que recorden perfums concrets, i és llavors que la realitat torna a esmicolar-se, s'evapora qualsevol intent. No es pot viure de records.

Són coses difícils d'explicar, difícils d'entendre. És com tenir a la butxaca una bomba a punt d'esclatar, a la butxaca i al cap. Passatges difícils d'evocar, una pluja llunyana a Tàrrega, un vent que a la serena portava aires de camp, d'adob. Pluja i vent per reconstruir fragments de vida que arriben amb comptagotes. Poques paraules però molts números, diferents hores però sempre el mateix número. Un tros de vida intuït, somniat, que creix en silenci com només creixen els arbres.

dimarts, 3 de setembre de 2013

Tornar-hi

"Y yo la vi desvanecerse,
la vi fundirse en la distancia,
hacerse sueño para siempre".
'Distancia', de José Hierro.

-Allà a la fi d'Europa, entre tramvies i gossos de carrer, hi ha els ponts entre els quals s'escola l'aigua del continent vers la mar infinita, la basta extensió salada que recorre i acarona cada pam de costa. Llançar a la mar un desig el transforma en etern. Deixar un mal record compta amb la garantia de veure'l enfonsat en la fosa de l'oblit.

Istanbul, trenc d'alba. La vida encara porprada abans que es desperte la ferocitat del sol de juliol. Un vol de gavines mandroses, uns carrers deshabitats i sensiblement bruts. Una lentitud endiumenjada de ramadà. La cúpula de Santa Sofia amb la seua majestuositat. Entrarà per les finestres la llum tamisada de segles.
Santa Sofia a trenc d'alba.
Ja no recorde el quadern roig roín. Ha passat ja el temps suficient per intuir totes les seues pàgines enfonsades en la profunditat d'algun abisme. Recuperar el control, tornar a un mateix. S'aixeca el teló, comença la temporada.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...