dijous, 28 de març de 2013

On The Road

Escriu Kerouac a On The Road: "Aquella gent ens va veure abandonar el cotxe a la cantonada del 27 i Federal amb un gran alleujament. Les nostres maletes esgavellades van quedar apilades de nou a la vorera. Encara ens faltava molt de camí. Però era igual, la carretera és la vida".


dimarts, 26 de març de 2013

L'Abús de l’Asíndeton

-El brunzir imperceptible de la pedra viva barrejat amb els xiscles nocturns de les gavines als terrats del Raval. L’olor de pólvora encara impregnada al record: València. Hi ha petites pèrdues quotidianes, alguna cosa que se’ns esmuny dia a dia, imperceptible a menys que inventariem tota aquesta pena. Interiors, llum artificial; els carrers com escenaris de paper pintat i la gent, figurants. Distàncies relatives. Abismes de proximitat. L'abús de l’asíndeton. Tots aquells somnis que m’han complicat la vida. Alguns malsons que encara ho posen més difícil.

dissabte, 16 de març de 2013

Itàlia

S'escriu al Coral Romput: "Com dic, m'agradaria anar un dia a Itàlia.
Veure places, museus, monuments, paisatges.
(Per què aquesta insistència, que no em deixa, d'Itàlia?
Un motiu que oferesc a l'amable assagista
o al biògraf que un dia vullguen estudiar-me.
De res. Manar. Ja sap: Misser Mascó, 17.)


"Oh donzella que em fores, dempeus, com una pàtria!
A tu et dic, a tu et pense, com ets, de cap a peus,
i voldria tenir poder suficient
per tal de convertir-te, de sobte, en una estàtua
per tal que no conegues la velledat, les fúries,
les penes i la ràbia destructora de viure."

divendres, 15 de març de 2013

Sión

"Y los muchachos me miraron y dijeron que no, Amadeo, un poema no necesariamente significaba algo, excepto que era un poema, aunque éste, el de Cesárea, en principio ni eso. Así que les dije déjenme verlo y extendí la mano como quien pide limosna y ellos pusieron el único número de Caborca que quedaba en el mundo entre mis dedos acalambrados. Y vi el poema que había visto tantas veces:
"

Los detectives salvajes, Roberto Bolaño.


dimecres, 6 de març de 2013

Una Treva

-Agafar en la nit un grapat de pluja, donar-li un ús concret, i bé rentar l'esperança o bé trencar l'insistent tendència de l'aigua a esmunyir-se claveguera endins. Aquest havia de ser un post trist més. Havia de parlar d'aniversaris funestos, de promeses trencades (una més), amb terminis i intervals, amb el quadern roig esgotant les seues fulles i una pols de rutina que no ens deixa veure el camí. Però ja he dit que no ho serà. Que avui ha plogut, que una telefonada ha esbossat una coma, que voldria tenir més i més raons. Avui només, una treva. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...