dimecres, 30 de gener de 2013

Bang & Blame

If you could see yourself now, baby 
It's not my fault 
You used to be so in control 
 R.E.M.

-La facultat de la perspectiva resulta un privilegi. Continua sent culpa meua, i això que repartir merda sempre ha estat una de les meues grans especialitats. Ens veiem abocats a donar-li voltes a tot açò, una i altra vegada. I em resulta impossible sortir d'aquesta roda. Un intent d'amollar la càrrega, retrets com a trets. Unes velles cançons repetides una i altra vegada, enlairant-se cap a nous significats.

Les frontisses de la indecisió clevillant el món sencer. La indiscreta discreció. Cargolar els cargols descargolats. Abandonar la primera línia. Ficar el dit a l’ull. Totes aquestes coses no estan fetes per a mi. Petites grans preocupacions. Sé del que parle i tinc tots els números. Cada traïció desafia els límits d'aquest univers, tan menut i constret, tan mancat de dreceres. Enumerar besos, esbossos, moviments, verbs monosíl·labs.

dilluns, 28 de gener de 2013

Enumeració


El cel d'hivern travessat a trenc d'alba per la dèbil tebior d'un raig de sol ataronjat. La lenta successió de cruiximents que emet un radiador en escalfar-se (o quan es refreda).  L’alè vaporitzar en l’aire fred del matí, o és boira acumulada dins l’ànima durant les hores d'inconsciència. La trencadissa dels motors. La rauxa en les direccions. Una pal·lidesa d'halògens i pantalles d'ordinador. Les presses. Les mans plenes de cendra del cap de setmana. La lluna plena passada. La pluja de diumenge nit. Una copa de porto blanc. Un desig de calma. 

divendres, 18 de gener de 2013

Porga

Benvolguts tots, 
A les pròximes hores/dies faré una porga d'"amistats" al Facebook i Twitter. Si tu estàs entre els escollits o te trobes un unfollow es pot deure a una o diverses de les següents raons:

1) No sé qui ets.
2) No sé qui ets i a més les coses que publiques/piules no m'interessen.
3) Et vaig conèixer de festa i realment, tot i l'amistat espontània, no sé qui ets.
4) Actors/actrius i creadors/ores en general, m'encanta veure que treballeu, però m'he fartat de les vostres invitacions diàries o setmanals a tots i cadascun dels bolos en els que participeu.
5) Pares/mares que només publiqueu/piuleu fotos o altres històries relacionades amb les vostres criatures.
6) Solters/solteres que només publiqueu/piuleu fotos o altres històries relacionades amb les vostres mascotes, especialment amb els vostres gats babaus i moixos.
7) Et dediques sistemàticament a enviar invitacions per a qualsevol dels jocs online en els quals balafies bona part de la teua vida.
8) Ets especialment procliu a enviar missatges virals tipus "Hotmail será de pago", "Quién ha visto tu perfil en Facebook", "Se ha perdido este niño" o, fins i tot, "Alarga tu pene". Ah, em sap greu recordar-te que estes coses són totes mentida, especialment l'última.
9) Gent que manteniu converses privades a les vostres timelines: Existeixen els missatges, feu-los servir, per favor.
10) Si vau votar al PP en les últimes generals i a més teniu la barra de fer-ho públic.

No s'ho prengueu malament. Us vull, encara que no sàpiga qui sou.

dilluns, 14 de gener de 2013

Remuntar el Sud


-Durant anys vaig deixar de banda la poètica de les carreteres. M'agradava més aquell tren que pujava a les muntanyes grinyolant ferro, o aquell altre de més tard, el que discorre fent un arc vora mar. 

Ara els temps han canviat. Ens han obligat a canviar. Ens veiem abocats a trams d'autovia nocturns i poc transitats. Li trobe certa gràcia a confondre la foscor de l'asfalt amb la nit espesa. I albirar llunyanament el llum d'alguna alqueria perduda, i de més enllà un xicotet poble amb el seu campanar. I entre mig de tot, ràfegues d'aire violentes en creuar les terres de l'Ebre. 

Consultar els oracles. Fer una remuntada de sud. Estossegar el relat de les penúries amuntegades. Refugiar-se en l'amargor familiar de l'alcohol mentre ens veiem sorpresos per la pluja, l'aigua freda i la lenta erosió dels anhels.


Els ametlers de la Mariola ja mostren unes pàl·lides flors primerenques. Massa d'hora, encara no és març i febrer és mes de gelades. Ha mort Anna Lizaran.

divendres, 11 de gener de 2013

Pantone 317


-Arrelar mitja vigília al desconcert i entelar l’altra part de somnis de perplexitat. Mirar de no fer coincidir les estones del dia més sensibles amb cançons tipus Reiniciar de Los Piratas (el drum&bass pot constituir una alternativa raonable).

I per si encara no n'hi haguera prou, també està el nou membre reempeltat. Estem parlant d'absències que ens remeten als anys noranta. Resulta complicat trobar-li un espai al nouvingut més de vint anys després. Costa no anar fent-lo ensopegar ací i allà. Al quiròfan em vaig plantejar de demanar-li al metge si, ja que estava, em podia amputar altres parts enfosquides pel pas dels anys.

Amb tot, he arribar a l’últim esglaó. La llibreta roja ha consumit tres quartes parts de la seua capacitat. Finalitza el tram Pantone 317 i ens aboca cap a l’última de les tonalitats, l’interval de grans decisions.

divendres, 4 de gener de 2013

Agenda2013

-Objectes als quals recórrer en clau fetitxe. Una tela per cosir sintagmes de rutina. Hi ha al prestatge una caixa on les guarde totes. Cadascuna d'elles em recorda un any. Alguns de molt bons, altres més discrets. Èpoques sinistres amb massa dies en blanc, altres amb esbossos de frenètica activitat. De tant en tant recórrec a elles per buscar una data concreta: el dia que vaig entrevistar Angélica Liddell, el matí que em van trucar per oferir-me la primera faena de redactor, l'últim examen de la carrera (3 de juliol de l'agenda blava). Un rastre de dies de paper, diccionaris de temps.

El color rosa del lleig 2012 VS Blanc Incertesa 2013.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...