dijous, 14 de novembre de 2013

El Vol dels Estornells

-Els fugaços i precipitats capvespres de novembre, primer ataronjats, després roig violat. L’acrobàtic i nerviüt voleteig dels estornells que es barreja al cel amb la parsimònia marina i amenaçat del planatge de les gavines. Acaronament de tardor, alertes latents. Després arribarà la nit, i després el comiat, i més endavant—encara—la solitud.

Com eixe silenci mai no escoltat de quan abandones per sempre un pis i tanques la porta, i a dins se solidifiquen els records més bells, i gires l’esquena i comences a caminar i mai no tornes sinó de pensament. La nostàlgia i l’enyor com a pedres que van bastint un mur que a poc a poc ho va tapant tot, quasi sense adonar-nos-en.

Els trens que surten a boqueta nit de l’oblidada i solitària Estació de França. La fredor cristal·lina de la nova terminal del Prat com una elemental al·legoria d’avió que conté avions. Andanes desertes i silencioses que conviden a fotre un crit, o tal volta a plorar.  
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...