dijous, 19 de setembre de 2013

Un Arc Vora Mar

-Ho intente, en va però ho intente. Intente trobar més motius compositius. I llavors mire pel balcó. Encara oneja la senyera, una mica descolorida ja. Casualment (o no) la branca de la qual penja està començant a assecar-se i es mostra feble i pansida, amb prou faena hi broten fulles, les poques que ho fan són bastant més petites i grogoses que la resta.

Tornar a aquella ciutat, amb altres motius. Tornar a remuntar una ruta i passar per certs llocs, sempre vora mar, amb les onades traçant ritmes de vals, amb sal, sol, suor. Estacions, trens; passen, tornen i s'aturen i es posen de nou en marxa. Les vies per connectar punts del mapa que mai són innocents.

El capvespre, l'alegria d'eixe instant a boqueta nit quan som més febles i crèduls.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...