dimarts, 10 de setembre de 2013

Lletra

 "que tot és com abans, que res no muda
profundament si no ho toquem nosaltres"
Miquel Martí i Pol


-L'olor de nit. Aquells carrers foscos de ciutat vella que coneixem. Pel dia s'acumula la pols i altres immundícies. De nit passa un camionet i ho empastifa tot d'aigües freàtiques, d'una humitat boscosa i pudenta. No és la pluja... no és la pluja. Feia anys que no tornava al Macarena. Recorde algunes nits, algunes situacions. Molt prop s'hi troba el vell carreró. Cal acudir a retre-li homenatge. Certs punts que recorden perfums concrets, i és llavors que la realitat torna a esmicolar-se, s'evapora qualsevol intent. No es pot viure de records.

Són coses difícils d'explicar, difícils d'entendre. És com tenir a la butxaca una bomba a punt d'esclatar, a la butxaca i al cap. Passatges difícils d'evocar, una pluja llunyana a Tàrrega, un vent que a la serena portava aires de camp, d'adob. Pluja i vent per reconstruir fragments de vida que arriben amb comptagotes. Poques paraules però molts números, diferents hores però sempre el mateix número. Un tros de vida intuït, somniat, que creix en silenci com només creixen els arbres.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...