dissabte, 1 de juny de 2013

Promeses esborrades de l'agenda de l'any sense primavera

-Els 10º d’un matí barceloní de finals de maig han estat només un indici d’avenir, d’allò que vam intuir però no volíem creure, que 2013 serà recordat com l’any perdut. Ja les promeses de l’agenda blanca s’han anat esborrant. L’agenda de l’any perdut va esborrant-se ella sola abans no acabe l’any sense primavera. 

M'he trobat a un dels poemaris que reposa al vàter (sempre llegisc poesia al vàter) uns versos subratllats, llegits en algun moment d’embriaguesa que ara no recorde, potser dissabte passat:

"Potser un dia, un dia
demà potser
                        fugir 
                                   potser 
                                                demà."

Aquell poema, escrit per un poeta que l'altre dia m'esperonava a llegir en públic els meus textos, "Ai, el pudor", m'excusava. "A tu el que passa és que vas de maleït". No és cert, jo no voldria. És aquest any perdut, és aquesta ombra d'un any sense primavera, amb promeses que van esborrant-se i queda el blanc, un any de senyeres d'un vaixell a la deriva, pous de petroli el fons dels quals es resisteix a arribar. Quants de llibres que no he llegit, quantes platges encara, quanta sal...


Promeses esborrades de l'agenda de l'any sense primavera
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...