dijous, 7 de febrer de 2013

Un Abans

-Ratxes de vent violentant la nit, batent persianes, arremolinant els més foscos pensaments. Carrers sense primaveres, amb veus clavant-se com agulles en la calma nocturna. Passen les brigades de neteja arruixant els carrers i l’aigua de les mànegues xiuxiueja entre el torb, aixeca encara més pols. Després del rec hi restarà una humitat hivernal i esmolada, amenaçant. 

Arriba el dia, algú m'esperona, "el teu blog abans molava més, parlaves de cinema, de teatre, de política, de la vida del carrer. Ara tot és nit i simbolismes de pa sucat amb oli". Mire el comentari que encara pampallugueja al xat. Em plante un mig somriure i escric en resposta: "Tens raó". 

Malgrat la nit de ventolera, la senyera encara continua hissada a la branca d'un lledoner sense fulles. Encara no puc entendre com es va empeltar de forma tan perfecta. Una senyera negra a punts blaus, una senyera feta amb la samarreta que porte a les fotos dels primers dies a Barcelona.   
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...