dimecres, 29 de febrer de 2012

Traspàs

-Lignificat, soterrat, integrat a dins d'un procés d'erosió mil·lenària; tamise l'aigua i la resta de partícules, mineralitze teixits i òrgans, infiltre pensaments de futur que s'escolen i ramifiquen pel substrat. Tot forma part d'un cicle que m'és totalment aliè, sense entendre el perquè ni l'evolució de l'assumpte.  

Any de traspàs, com una casella del joc de l'oca (el pou, la calavera). Tornar, en el pitjor dels casos, al punt de sortida. 

dilluns, 27 de febrer de 2012

Negar l'Hivern

-L'arbre que s'ancora al pam de terra, al seu pam de terra que ho serà per sempre, pel seu sempre, entre el vent que acaronarà branques, successos, entre els solcs que hi deixa la pluja. 

Hi ha d'altres imatges menys bucòliques: asfalts, sorolls, nits, persecucions, l'olor del fem colant-se irremeiablement pels barris perifèrics, les finestres prematurament obertes per deixar que l'aire moga les cortines; algun record somort de la tardor.

Negar l'hivern, negar també la quaresma. Negar tantes coses per afirmar-se.

divendres, 24 de febrer de 2012

La Tomata: Fruita Desafinada que Creix a l'Euromed

 ...darrere de les existències més convencionals es poden amagar vides desafinades, successos increïbles, punyents...
Vides desafinades

-A l'última pàgina del llibre vaig anotar, com sempre acostume a fer, la data de finalització de la lectura: "Barcelona, 19 de desembre de 2011". No vaig afegir més cometaris. Recorde, però, que la novel·la em va agradar, i que de seguida vaig pensar en un grapat ben important d'amics a qui havia de recomanar-la. 

Vides desafinades de Xavier Aliaga (Edicions 62)
Dos factors hi confluïen: l'acció discorre entre individus que travessen la confusa frontera de la trentena en aquest país de mil·leuristes i generacions perdudes. Geogràficament, a més, l'argument se situa en l'espectral ficció d'una Barcelona poblada d'ombres valencianes i, també i sobretot, a una València visitada per la misteriosa catalanitat. Les dues ciutats són molt més que una elucubració per a molts de nosaltres, raó per la qual l'ànsia de lectura havia estat enorme al seu moment.

No va ser fins algunes setmanes després quan vaig interioritzar-ho del tot, just quan vaig patir el miratge. Caminava de nit per la Barceloneta, un d'aquells carrerons humits i foscos que resulten tan tètrics durant l'hivern. De sobte vaig tenir un confús déjà vu que m'indicava la veïna presència del pis d'un amic. Per un instant, només durant una fracció de segon, vaig intentar recompondre les coordenades temporals entre confuses anades i tornades de memòria. 

L'estrany viatge mental em va portar a un boirós i atrotinat pis del barri, que de sobte es transfigurava en els prolegòmens cervesers d'un concert. Tot seguit, em venia a la ment algun dels himnes de Los Planetas o Antònia Font, i algú—no sé quique llegia Plataforma d'Houellebecq. Recordava també andanes de tren (o terminals d'aeroport), oposicions a mestre o professor, teatrals reunions de poetes, converses burletes al voltant d'accents catalanovalencians o, fins i tot, sense esperar-ho, un sopar casolà amb una bella pel-roja que per circumstàncies X acabava en cardada.

Però clar, açò últim no podia ser real, me'n recordaria de totes totes. Em vaig adonar que tot això no eren ni molt menys records meus, però que podien haver-ho estat. Va ser aleshores quan vaig comprendre com de profundament m'havia colpit Vides desafinades de Xavier Aliaga, com havia arribar a interioritzar la naturalitat dels personatges, de les situacions, com d'encertada havia estat la radiografia del desconcert d'una generació concreta, la meua. 

***
Hui, divendres 24 de febrer, a les 20 h., Xavier Aliaga presentarà la novel·la a un dels seus recintes seminals, l'Espai País Valencià de Barcelona (Pere Serafí, 7, Gràcia). Conduirà la cerimònia el poeta i actor Elies Barberà, un dels nostres. L'acte estarà ple de retrats desafinats, de potencials personatgesi lectorsde novel·la generacional.

dimarts, 21 de febrer de 2012

#PrimaveraValenciana

Uns dels represaliats per la policia ahir a València.
-Una protesta d'estudiants d'un cèntric col·legi de València, el ja popularíssim IES Lluís Vives, s'ha convertit en la primera acció de relleu mediàtic en contra de les esgarrifoses retallades que està patint l'estat del benestar. La irracionalitat pròpia de l'exercici del poder en clau opressiva ha sigut, com sempre, la detonant de l'enrenou que es viu a les últimes hores.

I és que, un cop més, la brutalitat policial ha estat la protagonista d'unes concentracions pacífiques, posant de manifest la necessitat de les mateixes i consolidant la raó d'uns plantejaments que, a jutjar per la desproporció de la resposta repressiva, són ben necessaris.

Els dirigents polítics són conscients de les greus conseqüències del seu desgovern, com el seu balafiament d'anys és la causa de la manca de calefacció als centres escolars, o tantes altres mancances als recursos públics als quals ens vegem privats. I d'aquesta manera, conseqüentment, reaccionen amb violència, se senten acorralats, deslegitimats.

En solidaritat amb les protestes del IES Lluís Vives, com a mostra del nostre rebuig a la brutalitat policial, avui concentracions:

Barcelona, a les 20h a Plaça Sant Jaume.

Alacant, a les 13 h. en Filosofia i lletres de la Universitat d'Alacant

València, a les 15:30 h. a l'IES Luís Vives

Madrid, a les 20 h. a la plaça del Sol


Castelló: Demà dimecres 22, a les 18:00 h., Plaça M ª agustina.

I més...

dilluns, 20 de febrer de 2012

Indicis, Primavera

-El dia s'allargassa en vesprada i recau en algunes de les rosadenques tonalitats que per ponent fan ja intuir algun indici de primavera. Un nombrós ramat de gavines encercla l'aire del Moll de la Fusta, miren d'aprofitar l'últim rampell de llum càlida, fan passar el temps amb la perspectiva de la distància. No és suficient, no obstant, i a les mans encara es reflecteix un tel pal·lid, cristal·lí, un baf hivernal. Cal posar-se  els guants, sobretot si anem a agafar la bici, la moto; si anem a tocar ferro o a recollir pedres. 

dimecres, 15 de febrer de 2012

El NEO ressuscita com aparador "radical"

Darrerament, són prou habituals les notícies al voltant de cancel·lacions o retallades de festivals d'arts escèniques. Però aquest no és el cas que ens ocupa, afortunadament. Ahir es va presentar el Festival NEO (Noves Escenes Obertes), una mostra que pretén omplir el buit deixat pel cicle Radicals tan característic del Lliure de Rigola. La mostra se celebrarà concentrada entre el 10 i el 13 de maig a diversos espais de la ciutat. Comptarà amb una quinzena d'espectacles, encara que ahir només es van avançar tres d'ells.
El nou director del Lliure, Lluís Pasqual, ha sigut l'impulsor de la iniciativa: "El Lliure sempre ha actuat de teatre comodí" va reconèixer durant la presentació. "Ha fet de teatre nacional quan no hi havia, de teatre municipal, d'impulsor de la nova escena. Però en moments de crisi com aquests cal trucar a la porta dels veïns".  

Així, quan Pasqual es troba damunt de la taula la continuïtat dels Radicals, decideix transformar-ho en alguna cosa més gran, on conflueixen diferents espais i sensibilitats amb l'objectiu final de mancomunar la despesa d'un cicle molt necessari per a les arts escèniques catalanes. 

D'aquesta manera, amb la suma de les voluntats del Mercat de les Flors, l'Institut del Teatre i la Seca-Brossa, s'ha decidit ressuscitar el Festival Neo, l'única edició del qual es va realitzar el 2006 sota l'auspici de l'Institut del Teatre. El director d'aquella mostra, Jordi Fontdevila, ho serà també del NEO 2012, que comptarà amb la participació confirmada de Roger Bernat, Macarena Recuerda Shepherd i Natalia Jiménez acompanyada d'Iris Heitzinger

De moment no s'ha avançat res més, perquè tot i que som a febrer la programació del NEO no està tancada. Els problemes—com no—la manca de compromisos clars per part de les administracions de temps de crisi (caiguda del CoNCA inclosa), a més del lògic endarreriment de les gestions a causa de la constitució dels nous governs. 

Desitgem, no obstant, que tot arribe a bon port i que el NEO renasca convertit en el necessari aparador de les arts escèniques més innovadores i dels professionals, emergents o no, que amb el seu treball estan contribuint de forma crucial al desenvolupament dels llenguatges teatrals del futur.


dimarts, 7 de febrer de 2012

Seleccionem-nos!

-El desànim és la moneda corrent dels nostres dies. Aplicat a la professió periodística la cosa es dramatitza encara més. Cert és que d'allò que en diuen mercat laboral no es pot esperar gran cosa, que segons sembla sobrem periodistes i queens agrade o noens tocarà cavalcar a la vaca magra de l'avenir. I tirarem endavant, perquè alguns ja tenim assumit que el periodisme no és un estatus, és una forma de mirar el món. 

Seth Godin, patum del màrqueting, publica al seu blog una reflexió una mica en la línia del coaching coent, suficientment infantil com per poder injectar una mica d'esperança. Ací va:

"Amanda Hicking guanya un milió de dòlars l'any publicant el seu treball al Kindle sense una editorial.

Rebecca Black ha arribat a més de 15 milions d'oients, t'agrade o no, sense un segell. (...) 

El nostre instint cultural ens porta a esperar que ens seleccionen, a buscar el permís de l'autoritat que arriba des d'una editorial, un presentador de televisió o fins i tot un blogger que diu, "et trie a tu". Quan negues aquest impuls i t'adones que ningú pensa seleccionar-te, et podràs posar a treballar. 

Si esperes que la gent de recursos humans a qui vas enviar el teu currículum t'esculla, hauràs d'esperar molt. Quan entens que hi ha problemes que esperen solució, una vegada t'adones que tens totes les eines i tot el permís que necessites, les oportunitats abunden. 

No esperes a ser seleccionat, selecciona't  tu mateix"
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...