diumenge, 9 de desembre de 2012

València Enriquida

....amb aquella humitat boscosa, enorme. 
V.A. Estellés.

-La remor nocturna dels cotxes que van i venen per les grans avingudes, els fanals que les il·luminen d'un taronja bord, agredolç. La gent que crida pel carrer Cavallers entrada la nit, esquiven la proliferació de repartidors de flyers, tracten de fer veure que no passa res. Mentrestant, Rita i Fabra es diverteixen envoltants de milionaris a una festa Ferrari dins l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, tota il·luminada en roig per a l'ocasió.

Tornar als bars de sempre: als Montaditos, al Pinball, al Terra, al Glop; beure café-licor. Tot va canviant molt ràpidament. Ja no deixen aparcar a la gasolinera de l'Avinguda Valladolid. Ja no trec diners del caixer CAM d'Emili Baró, ja no existeix la CAM. Ara el de La Caixa té una mida més adequada, quasi perfecta. 

La porta de l'edifici que grinyola molt fort, cap veí l'engreixa. Grinyola durant la nit, i també durant el matí. Oblidar la pressa. Alçar-se tard, molt tard, oblidar el món. Baixar a dinar a la platja.

Les discoteques de la Malva-rosa tancades durant l'hivern, l'aire de melancolia inflant moments. La llum de València, l'impagable llum de València i el sol d'hivern que escalfa just el necessari. Els xiringuitos vora mar i les seues paelles, el gitano que canta acompanyat d'una guitarra tan mal afinada. Els capvespres de l'Albufera (amb xivarri de fotògrafs, falleres i tunos). Cau la nit a la platja del Saler; tastar l'aigua salada i evocar tantes coses. 

Tornar als llocs de sempre, tornar-los a vestir de nou, enriquir-los.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...