dimecres, 7 de novembre de 2012

Virrei Morcillo: Segon Adveniment

-Entre la solitud que circula per carrers, carrerons i avingudes, entre les tasques ajornades, entre el desig d'omplir i el buit interior, entre la melancolia que arrosseguen els coloms solitaris, entre el lament desconcertat de les ambulàncies, entre la rutina bicolor dels semàfors i el blanc desgastat del pas de vianants; ha d'haver-hi alguna cosa que ens mantinga en peu, que ens aferme a l'esperança. 

Hi ha els cicles que s'obren i es tanquen, un hivern que comença perquè puguem tenir primaveres. Hi ha la necessitat de reiniciar, de recuperar el control, de trobar quelcom de màgic entre els objectes de la quotidianitat. Jugar-se la resta a jocs de daus, als indicis que no veiem però que volem veure.  Un número especial, el 17 per exemple, o el 10407. Creuar els dits i, finalment, aconseguir que un dels nostres anhels camine. 

A voltes la necessitat d'esperança ens torna primitius, en fa recuperar la fe en els indicis, supersticions de xaman. Fa cinc anys, un Euromed de poca tardor trencava la boira de l'Horta i posava rumb nord enllà. Fa cinc anys plovia esperança i es vessaven les aspiracions en direcció a la mar. Tot això va passar, i ja va sent hora de recuperar, si més no, una part. Just cinc anys després, casualment o no, torna a escena el Virrei Morcillo, just a temps per al reinici.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...