dimecres, 21 de novembre de 2012

Nit, Paisatge, Tardor

-El vol d'un mosquit (aedes), amb el seu brunzir característic, travessa l'obscuritat d'un dormitori, trenca una harmonia de solitud i respiració compassada. El seu merescut esclafament no triga en arribar. Ningú el trobarà a faltar. Vida d'insecte. 

Les branques d'un lledoner (Celtis australis) bressolades per un marítim vent de tardor, fosc. Les seues fulles esgrogueïdes de cansament es balancegen pengim-penjam, esperant que els arribe l’immediat moment de caure. Les acompanyen aquest dies jovenívols fruits d'un verd fosc impertinent. Tard o d'hora, cauran també. A una de les branques penja encara la senyera, aquella vella samarreta negra a punts blaus que porte a les fotos dels primers mesos a Barcelona. 

 Passa una moto. Algun borratxo discuteix amb el mateix. La humitat que quasi es pot amassar. 


(A l’interior d'una bossa de petroli, a molts de quilòmetres de profunditat d'un sòl marí, un cor batega primaveres)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...