dijous, 22 de novembre de 2012

Irremeiablement

-Anticipar la primavera a mitja tardor. Tornar, irremeiablement, al mateix lloc, a les mateixes sensacions. Els mapes no ens serviran ara, ni la previsió. Podem conjecturar, traçar, calcular, establir i, quan menys ens ho esperem, saltaran tots els plans per l'aire. 

(M majúscula) 

Hi ha la idea del destí, descartada. Hi ha les pedres que ens poden servir per ancorar propòsits concrets, però fins i tot el vent les pot moure. I el vent no es controla, igual que no es controla la pluja, ni els tornados, ni els forats negres que a milers de milions d'anys llum de distància són capaços d'engolir-se la llum, de desviar la trajectòria dels estels. 

Mecànica quàntica, una altra vegada. Matèria abstracta per donar forma a coses ben concretes, indefugibles.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...