dijous, 4 d’octubre de 2012

Hissar Bandera

-Paisatges desenvolupats a força de solitud, malsons recurrents: aquelles fàbriques del riu, espais buidats a cop de temps.

Imitar la realitat a través dels més foscos pigments i encara treure vida. Gratar contra els murs de la cova aquest cudol arrodonit que va passar tants anys submergit al petroli. Utilitzar-lo com a pinzell. Dibuixar perspectives a cops de roc.

Agafar aquella vella samarreta negra a punts blaus, aquella que porte a les fotos dels primers mesos a Barcelona, llançar-la vers la nit, hissar-la qual bandera a la branca d'un lledoner. Esperar que empelti ara que la tardor tot just comença.


El gos mort de Michel Houellebecq lladra des d'una pel·lícula de David Lynch que encara no he vist, que potser encara no s'ha filmat. Lladra i espera a dins d'una carpeta situada a l'escriptori del meu ordinador. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...