dimecres, 31 d’octubre de 2012

Epístola Marsellesa: l'Exvot


-A Marsella s’arriba amb la maleta carregada d’himnes revolucionaris, encara que després no s’entonen. No obstant, per a certes reflexions resulta més adient la mecànica quàntica que la retòrica gastada de la utopia. En tot açò hi ha alguna cosa relacionada amb Trento i la Contrareforma, una culpa de cadenes i ombres diürnes en el triangle de l’antiga vila, als carres que fugen, remunten i s'aboquen vers Sainte-Marie-Majeure (s’espera boda), la Vieille Charité (hi remugaven escriptors a la capella reconvertida) o la desèrtica Place des Moulins (absència d'un Montmartre que fuig de la memòria). Al Bar dels 13 Coins, Plaça des 13 Cantons, una gent molt estranya pren pintes de cervesa i copes de vi negre. Entre unes obres i altres, el mercat del peix del Vieux Port ha desaparegut. I, després de tot, inclòs el dinar de pâté i Bordeaux, s’escau una migdiada, sense son però repleta de somnis, passatges assolellats.

Abans, al sol del migdia, la rue d’Aubagne resta encara entapissada de xapes d'ampolla de Heineken. Una mica abans, al cours Lieutaud, la gent aprofita el dissabte per reparar les motos, comprar recanvis. Prop de la Plaça del Marché dels Capucins, on planten el mercat de fruita i verdura, es poden comprar uns crêpes èlfics farcits d'una recepta a meitat camí entre els rostits de la plaça Lahdim de Merknès i les invencions turístiques de la rue Mouffetard de París (també, cal dir-ho, la vella i nocturna crêperie marsellesa em recorda als bistrós parisencs de la rue du Pot de Fer). Ja quan la nit tomba, el jovent s’agrupa a les terrasses del Cours Estienne d’Orves; beuen, xarren i fan la seua aliens a les conductes obscenes. 


A Marsella s’ha d'arribar amb la maleta carregada d'ofrenes. I remuntar la costera que porta a Notre-Dame de la Garde, la Bonne Mère, una o dues vegades, les que calga. Deturar-se, si escau, a l’abadia de Saint-Victor, o al tanc vestigi de la Guerra que a pocs metres apunta a la basílica, o a gaudir del capvespre a les seues escales, mentre madame crida al seu gos, “mon bébé”, mentre fugen els turistes, metre el sol s’enfonsa en la mar repleta de coixins i llençols de núvols grisos, rosats i taronges. Passar per Marsella significa pujar a la Bonne Mère a portar un exvot, com han fet des de sempre les tripulacions dels vaixells quan tornaven d'un llarg i accidentat viatge marítim. Portar una ofrena perquè penge del sostre o òmpliga els murs, un exvot que ens salve de l’hivern, de les tempestes de l'oceà, de la foscor. Un exvot que reproduïsca en miniatura i de forma realista la nostra nau.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...