dimecres, 24 d’octubre de 2012

Epístola Marsellesa: la Física

-Tota la ciutat estava en obres, fins i tot l'hotel. I tal volta fou per casualitat però així, tota aixecada, feia el servei de mirall, metonímia del desordre intern. Trobar, també, espargida la perplexa celeritat dels esdeveniments, el marges i els punts de fuga, els anhels. Com un forat negre que desvia la trajectòria d'un estel, que engoleix tot el que passa pel seu davant, inclús la claror; tan i tan intens com per poder ser percebut a milers de milions d'anys llum de distància, mesurat al transcurs d'una vida. Emmudir just en el precís instant. Buscar la més elemental de les respostes acudint a la teoria del bosó de Higgs. Anticipar la fi del món fent col·lidir a l'accelerador de partícules fluxos de matèria irremeiablement complementaris. Les coses, a voltes, no són fàcils d'explicar. Ni tan sols a un mateix.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...