diumenge, 7 d’octubre de 2012

Clément

Siempre me refugio en mi Houellebecq cuando siento un miedo mortal

-Publicar les fotos de Clément, plàcidament dipositat al seu taüt, acompanyat d'una seua joguina en forma de porc i altres pelutxos, arropat amb una tela blanca com de pelfa rivetejada amb coentor. Acompanyar-ho de l'epístola que Arrabal li va enviar a Houellebecq amb motiu de la pèrdua de la seua tan estimada mascota. Deia: "...perquè era ell, perquè era vostè, estimat Houellebecq, Clément va saber mantenir, en les cotangents de l'amor, el seu paper de mascota de coautor i de company. Va ser tan abnegat i fidel com discret. Sense decibels. Fins i tot les hores en cotxe amb ell passaven com un himne a l'amistat. Xuclava l'existència i els seus després en safata. Quedarà en la seua memòria i en la dels nostres arxius fotografiat al seu costat. Fins i tot respectant immòbil els deltes de les seues migdiades. Molt ha tingut i ha de pagar les roses del Goncourt (...) una fallada del cor, el més bell de Clément, li va impedir, papal, acabar tan horrorosament com en la novel·la. Accepteu el nostre sentiment de tristesa pensant en els moments inoblidables que gaudim amb ell i amb vostè, els arra-beaux..."


…enterrement du chien de Houellebecq… cimetière d’Asnières…
Per alguna raó relacionada amb el dolor, o tal volta amb el pudor, ho vas esborrar, Angélica, i vas penjar a continuació eixos autoretrats teus cada cop més pornogràfics, amb sofriment creixent i eixe descarat sentiment de solitud que només són capaces de transmetre les habitacions d'hotels quan hi dormim sols. Imatges susceptibles d'una palla desesperada i visceral, per què no dir-ho, com les que et vas prendre al Ruijin Hotel de Shangai. Tot per tapar la foto de Clément, pensant que no quedaria constància. No hi contaves amb el rastre. Perquè quan Clément va morir diuen que Houellebecq va caure en profunda depressió, que encara va trobar l'espai per replegar-se cap a endins. I tal volta és morbo, però intuir el seu patiment és com parar-se a escoltar les llavors germinar, alguna cosa lenta i sorda que ens acabarà esguitant.

3 comentaris:

Amaroq ha dit...

:(

Amaroq ha dit...

Ha esborrat també tots els fragments de Peter Pan que havia posat.

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Esborrar el contingut d'un blog hauria de ser delicte. Clar, que igual tu series a presó...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...