dimarts, 9 d’octubre de 2012

Cinc Anys

-Aquesta hauria de ser una epístola de reconeixement. D'agraïment inclús si fóra capaç d'encabir-li un didal d'optimisme. Els mots perspectiva, balanç i recompte haurien d'aparèixer també, així com expectativa, possibilitat o desig. Per contra, puc escriure sense embuts les paraules petroli, presència de boira, desorientació.

Puc afirmar, això sí, que Barcelona presenta una una quantitat suficient de bars per capita. A molts d'ells creixen els bohemis tipus gafapasta-barbuts, que conreen un ego considerable, que treballen molt bé el concepte "crear sinergies", sempre al seu voltant,  al servei del seu benefici, òbviament i no obstant.

No tinc temps ni ganes de parlar dels grups de poder, de les colles de poetes i dels caus de manifest, de les grans famílies que pugen a l'ombra dels barris benestants, dels lobbies culturals, dels que són "un dels nostres" o dels que són "els altres", d'aquells que desdejunen banderes o dels que mengen de la collita del rancor.

No és temps ara de ressentiment, clar, els aniversaris són temps de celebració, o igual no... 

1 comentari:

Silvia ha dit...

Crec que no has fet una recapitulació dels 5 anys... únicament has reflectit els dos últims... està clar que ara no hi motiu de joia, però pot ser fa 4 si... no?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...