diumenge, 28 d’octubre de 2012

2:47

-Ho vaig mirar mig en broma mig seriosament, i en un primer moment vaig pensar que es tractava d'una casualitat. Però no podia ser. Era això mateix, un nombre, uns minuts ben específics a una hora ben concreta, programats i aturats,  tots ells detinguts a l'espai en blanc de la nit negra.

Quan tornava a casa, però, bufava insistent el gregal, (m'ho va confirmar el mòbil). I amb ell la temperatura queia de forma significativa. L'hora s'acabava d'ajornar per adaptar-se a la nova estació. Pels carrers circulaven moments soterrats en calç. Han de començar a germinar les futures primaveres.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...