dilluns, 10 de setembre de 2012

Ligne 2

-Escollir un dels camins plausibles d'entre tots aquells que s'anuncien com el retorn a la pàtria. Un record insistent: travessar un pont, el pont de Cervantes d'Alcoi. Un matí molt fred d'hivern, amb guants, barret i molta son. Travessar el pont i el parc immediat envoltat de boira gelada. Boira que no és boira, que és el fum d'aquelles fàbriques que han perviscut fins fa poc a la vora del riu. Alè de xemeneia  insistent, mig dolç, que es queda atrapat en l'aire gelat, fum brut sense ales. Un matí molt fred d'hivern caminant entre falsa boira, probablement en direcció al Centre de Salut.

Triar una de les opcions possibles entre totes aquelles que se'ns presenten com a via de fugida. Un paisatge recurrent: Rue Manin, sortir de bon matí pel portal, o tornar-hi amb les butxaques carregades de vida, però sempre a les mateixes hores. Carrers per on discorre l'aigua, persianes per on s'escapa l'olor de pa i croissants mantegosos. Humitats recurrents i un finíssim tel de pluja cristal·litzant el fred de París. Una simfonia de sons recurrents (brunzits de porta, anuncis de parada, rodes de tren esgarrant ferro de vies). Les línies de metro tallant distàncies, destinacions, destins.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...