dimarts, 4 de setembre de 2012

Cala dels Corbs



-L’imperceptible xiuxiueig de les passes blanques d’un gat, entre la nit i la gana. Les ones gratant la minúscula porció de terra (espai per dues tendes de campanya, poca cosa més). Als cims dels penya-segats la tramuntana acarona els pins, res més ens arriba, l'entorn ens manté arrecerats. 

De tant en tant, un cop de mar esperona l'aigua cap a les coves: en quedar-se l'aire atrapat s'escolta llavors una ronca queixa de pedra, com un lament d'animal prehistòric. Al poc temps, presagiada per la claror, la Lluna Blava ens il·lumina el paisatge dels somnis. 

Al matí obrim la tenda. Les primeres llums evaporen els rastres de la dormida confusió, la somnolència. Torna la remor del mar a omplir-nos el dia.  


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...