divendres, 24 d’agost de 2012

Scentless Apprentice


-Varem parlar de perfums i altres lletanies de cambra, de matinada. Coses tan fosques que serien impossibles d'anomenar a la llum del dia. Després vindria el trenc d’alba i tots aquells sorolls amb els quals la rutina anticipa la mediocritat. Més tard, despertats indexats, i les dutxes de primera hora seguides de les rutes vectorials de sempre, camins en què van dissipant-se totes les sentors catacterístiques, les empremtes d'hores lliurats al desig de somnis. 


La confrontació del paisatge industrial. El port, per exemple, o aquella refineria gegant que hi ha prop de Tarragona, la que es veu quan passes amb el tren. Recorde haver-la vist en mig de la boira, sense arribar ben bé a comprendre el seu ordre de tubs, llums, xemeneies i dipòsits. Artificis per desfigurar la terra, desnaturalitzar un ritme natural. Una lletjor sense perfum aparent per la qual, no obstant, sentim una irracional atracció.
  

2 comentaris:

Sílvia ha dit...

Amb la d'avuí t'has superat!!!! esta sí que es mística!! ;-)

Sílvia ha dit...

Amb la d'avuí t'has superat!!!! esta sí que es mística!! ;-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...