dilluns, 30 de juliol de 2012

Un Finíssim Raig de Llum Pàl·lida

-El desgast dels dies, un cop de vent que mira d'esquerdar les parets de la cova, escletxes per on penetra un finíssim raig de llum pàl·lida. Dreceres del dubte, ja quasi ni es pot parlar d'esperances.

Divendres passat, el company Xavier Aliaga publicava a l'edició digital d'El Punt Avui un article que, sota l'encertat títol Recurrent mediocritat, parlava sobre l'estat general de la professió periodística i dels seus practicants. Fustigació, autocrítica, un escrit per fer presents les cada cop més denigrants condicions laborals dels mitjans de comunicació. 

Darrerament, és comuna la pràctica de la mobilitat, és a dir, anar canviant de faena constantment i amb ella de condicions, cada cop més infames no cal dir-ho. "Com va la cosa?", m'inquiria l'altre dia un estimat company a qui li envege el lloc de treball, "Vaig tirant. Ací i allà", vaig dir abans que em plantés una d'aquelles frases fetes "Això és el més important, mantenir-se". I una merda, pensava jo. Cada cop escric més, cada cop tinc més col·laboracions i, en canvi, cada cop m'agraden menys i les cobre pitjor.

Hi ha més. Hi ha qui fins i tot parla dels contractes fixes, l'extinció dels quals ha suposat el declivi de la dignitat laboral. Ens han espentat a l'almoina del freelance, a haver de dependre d'altres treballs per arribar a fi de més. I que conste que ens havien advertit, que açò no seria gens fàcil, "una carrera de fons" deien els més grans. 

No ens van preparar, això no, per a ésser vençuts per una legió d'editors àvars i mal pagadors, per a ser superats per una tropa de llepaculs que pugen no ja pels seus mèrits sinó per la seua arribista militància política, dòcil i quant més integrista millor. Què té a veure tot això amb la teoria, amb la Imparcialitat-Independència-Objectivitat? Com ens van vendre la moto.    

Hi ha qui encara creu en el cop de sort. Per trobar-lo, però, serà millor tenir bons padrins i un paraigües de color. Tota la resta és foscor de cova, pedra clivellada des d'on s'albira un finíssim raig de llum pàl·lida, que no se sap ben bé des d'on arriba, des d'on es projecta.  

1 comentari:

Silvia ha dit...

M'agrada que com a mínim vegis que hi ha un raig de llum, ni que sigui... pot ser algun dia vindran temps millors, però jo he de dir que tot i el panorama, soc feliç!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...