divendres, 6 de juliol de 2012

De com l'esciptura va acabar amb la literatura

"Ya que nisiquiera tenemos el consuelo de un caos"
Nicanor Parra

-Ho hem vist: les nits sense dormir, els períodes d’entrega ajustant-se com el nus de la corbata, constrenyent la gola. Des d'aquesta perspectiva la senda del llit es desfigura, encara que el tinga ací a la vora, encara que em puge per les cames entumides el desig de gitar-me. Es-go-ta-ment.
 
Qui no ha patit mal d’ulls no ho pot arribar a entendre. Són les puntes dels dits les que m'haurien de fer mal després d'escriure catorze hores. Però no són els dits, ni les mans, ni les cames,  són els ulls que em couen. Massa nits ja, massa seguit tot plegat. 

Cosir les paraules les unes darrere les altres, com si foren... què sé jo, una processó de formigues fent l'aplec per l'hivern. Rituals com de llumeneta encesa fins ben entrada la matinada. Mesurar les hores amb visites al vàter, amb canes tallades. Un xic poètic vist des de fora, certament patètic quan t'hi poses. 

Escriure per diners: a tant l'article, a tant la pàgina, a tant el tema, ara d'açò, ara d'allò, que si aquest enfocament quedaria bé aixina, que si això passat a l'indirecte millora l'estructura. Quantes collonades. De carn pàl·lida i taques d'ombra omplirem aquesta nit el darrer full en blanc, quasi sense convicció.

(per cert, l'addicció al café amenaça d'esgarrar amb la seua urpa la llum blanca del migdia)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...