diumenge, 10 de juny de 2012

Democràcia Intervinguda

-Mariano Rajoy acaba de comparèixer per oferir la seua versió triomfalista del rescat europeu de l'economia espanyola. Una roda de premsa forçada i encabida dins una agenda presidencial en la qual només estava prevista l'assistència al partit de futbol de la Selecció a l'Eurocopa de Polònia. Dos esdeveniments entrecreuats la coincidència dels quals sembla feta a mida. 

En dies com aquest és molt trist ponderar els temps que els mitjans dediquen, d'una banda, a la terrible situació econòmica que patim i, d'altra, al futbol. El caràcter assolit per les empreses periodístiques a les últimes dècades, marcadament comercial, dóna com a fruit una agenda informativa bàsicament centrada en la superficialitat i, per tant, en molts casos contraria als interessos generals. Rajoy tranquil·lament hauria pogut marxar a Polònia a fer veure que no passa res, i la gent "normal" s'ho hauria empassat. Perquè en la era de la comunicació, contràriament al que cabia esperar, importa més com es diuen les coses que directament el que es diu. Imagine un gabinet d'assessors presidencials, professionals de la comunicació que en molts casos cobren molt més que qualsevol periodista ras. Els imagine traçant estratègies per ocultar el que es evident, enginyers de subterfugis. "Marxe, President, a Polònia, hem de donar sensació de normalitat. Els mitjans estaran pendents del futbol i escamparem la boira". 

La crisi del periodisme és un símptoma més de la degeneració d'un model de democràcia on la funció de control exercit pels mitjans ha deixat de ser tan rellevant. Tot ve provocat per la manca de recursos del periodisme i la cohabitació de les empreses mediàtiques amb els partits polítics. El creixement, a més, de la quantitat però no de la qualitat dels missatges ha provocat també la sobreestimulació del públic que cada cop és menys receptiu a les notícies, sobretot a les dolentes que ens aclaparen en moments tant greus com els que vivim ara. 

Potser el següent pas de Rajoy siga seguir els passos d'un altre gran mestre del subterfugi, Zapatero, i ens els pròxims mesos el vejam assumir la cartera de Ministre de l'Esport. Això dependrà, és clar,  de si la Selecció fa un bon paper o es queda a quarts com era, fa no molt, el costum habitual.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...