dijous, 21 de juny de 2012

David Hare: L'Heroi i el Desencís

Fragment de l'entrevista publicada al número 26 de la Hamlet, Revista d'Arts Escèniques.

-Hi ha també un altre Hare inseparable i paral·lel al dels gran temes i conflictes públics, l'intimista, el dels personatges complexos en pugna per realitzar-se dins un món hostil, el de les petites lluites quotidianes per trobar l'espai personal adient. L'heroi harià, ja sigui un triomfador o un fracassat,  sempre es veu superat pel desencís i els colps d'un món que juga en contra de la seva felicitat. En aquesta direcció es mouen els seus caràcters més emblemàtics, les seues obres més representades internacionalment i també a Catalunya. Com El meu llit de zinc (estrenada a Reus el 2008), o l'aplaudida Celobert que Josep Maria Pou acaba de reposar al Teatre Goya, o també L'habitació blava (The Blue Room) en cartell al Romea. 

Imatge promocional de Celobert, en cartell al Teatre Goya. Foto David Ruano.

És el Hare més íntim el que més èxit de públic té arreu del món?  És molt simple: les obres amb pocs personatges, amb conflictes molt concrets, són fàcils de muntar. Desgraciadament, algunes de les meves millors obres tenen 20 o 25 personatges i gairebé no es representen mai. Celobert (Skylight), amb només tres papers és potser la peça més coneguda de Hare, on s'evidencia de primera mà la doble dimensió, personal i col·lectiva, del seu teatre. El que a molta gent sedueix d'aquesta obra és la història romàntica. Com s'expressa aquesta aspiració per reconduir un una relació d'amor, la possibilitat de recuperar el temps perdut. Però això només és una part de l'argument. De l'altra banda trobem una peça que parla de les diferències entre els valors del món econòmic privat i la noció de servei públic.  

Un ric empresari i la seva jove ex-amant, ara compromesa professora d'un col·legi conflictiu, s'adonen al moment del retrobament que els separa alguna cosa més que les circumstàncies biogràfiques. Un text que tot i haver estat escrit al 1995 és ara que cobra nous sentits. Parlem, d'una banda, d'un ésser que lluita per pel seu propi benefici i té unes idees molt concrets i diferents als de la dona, compromesa amb els valors de l'estat del benestar. És un bon moment per a la peça, perquè avui més que mai continua viu eixe debat, eixa terrible situació de destrucció que estan patint els serveis públics.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...