dilluns, 18 de juny de 2012

#ChimoBayoalSonar 3

-Es bastant habitual escoltar entre els més veterans allò de: “la vesprada de dissabte és només la transició entre les dues nits”. El darrers anys així ho ha semblat, també en aquesta edició on només va reeixir per exòtic el J-pop d’experimentació vocàlica i instrumental dels  Cornelius presents salyu x salyu, i també The Suicide Of Western Culture, electrònica rabiosa metrallada de rock i de molts postsons sintètics carregats d’industrial nostàlgia; pràcticament l’única aportació pàtria de rellevància al cartell 2012. 

La nit ja va ser una altra cosa. New Order van estar a l’alçada del que s’esperava d’ells. Molt de hit, molta veterania, un d’eixos moments que justifiquen per ell sol tota la resta del festival. Escoltar Bizarre Love Triangle, Blue Monday o Love Will Tear Us Apart interpretats en un més que acceptable directe és una experiència per la qual tot melòman hauria de passar, o tot mitòman si es permet. Els repetidors van deixaven clar que dissabte van estar molt més encertats que en l'actuació publicitada de dijous. Per damunt de l'exel·lent, també, els Hot Chip, que amb els seus cada cop més sofisticats directes van camí de convertir-se en uns clàssics del festival. Ens encanta l'essència de big band pop-futurista i gens tacada de divisme. Esperem que es mantinga la tònica de portar-los amb cada nou disc que posen en circulació

Finalment, Modeselektor i Laurent Garnier van tancar el Sònar 2012 amb la tralla i soroll que hom espera d'un final de festa. Edició rodona, edició rècord (98.000 persones, esgotades entrades per a dissabte nit). Organització hauria de començar a plantejar-se ampliar els espais, sobretot els de dia. Perquè el preu no se toca, ha de continuar tenint l'irrenunciable esperit popular. Seguirem atents, ja tenim els abonaments 2013. Fins aleshores, seguirem reclamant #ChimoBayoalSonar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...