dissabte, 16 de juny de 2012

#ChimoBayoalSonar 2

- Aquest any s'estila la barba llarga tipus grec en ells i els pantalons alts que a mostrem mitja galta del cul per a elles. Parlem dels més moderns, és clar, la resta va que tira amb una samarreta cridanera i el somriure de "gran festival" 

De la vesprada de divendres ens tornem a quedar amb l'efectivitat de les barreges negres de Flying Lotus, un gran aperitiu per anar enlairant la jornada. El show de John Talabot va agradar també, la seua no aposta vocal i orgànica (una altra de les paraules molt de moda enguany) acomboià de valent el poc públic que va poder entrar al SonarHall. Protestat desencert per part de l'organització ubicar un dels pocs nom sonants a un espai amb aforament limitat: "tots hem pagat el mateix" cridava la gent. 

Ja la nit va començar enlluernada amb l'impressionant espectacle audiovisual que havia preparat Amon Tobin. Calia veure'l tot i que musicalment fos eixordant per moments. El joc visual i plàstic dels hologrames projectats ens va deixar amb la boca oberta. Amb contundència va defendre Nicolas Jaar la seua posició de xiquet consentit d'aquestes dues últimes edicions. Vam trobar a faltar, això sí, que s'hagés escabussat una mica més en les sonoritats del seu últim i sensacional disc, que portàvem tots aprés de memòria i gairebé no es va fer present, a part d'un parell o tres de samples i bases rítmiques. Destacables també les contribucions de Friendly Fires i Simian Mobile, i previsibles en el seu paper Richie Hawtin i sobretot Fatboy Slim, al que fa massa anys que li cal un lifting. 

Avui tercer assalt, encara amb molta collita per arreplegar. Continuem reclamant a #ChimoBayoalsonar!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...