dimarts, 1 de maig de 2012

Censura als Max

-Molta gent recordarà que el recurs televisiu del diferit immediat va fer-se molt popular als Estats Units arrel del cas de la mamella de Janet Jackson. Quan la cantant va deixar anar el seu pit al bell mig de la retransmissió de la Super Bowl va causar un escàndol que riu-te de la Sabrina als huitanta. Per no molestar més als sensibles puritans estatunidencs es va prendre la decisió de retransmetre l'esdeveniment amb uns segons-minuts de marge, per donar temps així als oportuns censors d'evitar qualsevol visió pecaminosa.

Per a la retransmissió dels Premis Max de les arts escèniques d'anit també es va optar pel recurs del diferit immediat. L'excusa en aquesta ocasió no era evitar que ningú mostrara el pit, o alguna cosa pitjor, sinó evitar que la gala s'eternitzara amb els tradicionals parlaments d'agraïment. No obstant, en la pràctica el que vam viure anit va ser un acte de censura en tota regla. Davant dels nostres estupefactes ulls es va anar tallant molt poc dissimuladament aquells discursos que, com va ser el cas de Salvador Sunyer (director del Temporada Alta) o el del dramaturg José Sanchis Sinisterra, van mirar de ficar el dit a l'ull de la terrible situació a la que es veu sotmès el món de la cultura. Els responsable de la realització podran dir que els talls responen a criteris de ritme però altres discursos encara més llargs però menys punyents (com va ser el cas del del director del festival Translatinas) es va poder escoltar en tota la seua extensió.

Tornen velles pràctiques, o el que és pitjor, torna un model de televisió on tot el que és estrictament retallable no són els mil i un moments soporífers que la gala va tenir sinó l'intent per part d'uns pocs de provocar la tan necessària crítica. L'any vinent, els premiats poden mirar de mostrar la mamella, així com a mínim tindran bones excuses per censurar-los.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...