dijous, 31 de maig de 2012

Cicatrius d'Asfalt

-Arribaren de matí i amb ben pocs estris. Quatre operaris, a tot estirar, i un camió assortit del tot el necessari. Gairebé no van tenir ni necessitat de tallar el trànsit del cèntric carrer. Molts cotxes només van haver de pujar parcialment a la vorera per poder passar sense interrompre els treballs.

Primer van utilitzar una talladora de paviment. Tot seguit, amb un martell pneumàtic van alçar una part de la calçada. Poc després cobriren la clapa amb asfalt calent i regalimós. Remataren la faena amb una màquina piconadora de la mida d'un tallagespa. Marxaren abans que s'amagara el sol.

Cirurgia institucional. Només un grapat d'hores per esborrar el resultat, per fer desaparèixer eixos solcs que deixen al paviment les restes de l'incendi, les conseqüències d'un contenidor cremat un dia d'ira qualsevol. Ben poca cosa al bell mig del soroll de tanta bala, de tantes bombes en forma de paraules buides. Acció-reacció. 

Queden, però, cicatrius d'asfalt, l'indici reparat del que va ser, per uns segons només, una insignificant i cega revolució. Revolució, no obstant.


3 comentaris:

Carles Lluch ha dit...

Hola, al meu bloc Exilis vaig incloure el teu Epistolari Blau entre els cinc premiats amb el Liebster Blog. Ací pots llegir-ho:
http://elsexilis.blogspot.com.es/2012/05/premi-per-als-exilis-de-ja-fa-uns-dies.html
Una abraçada!

Silvia ha dit...

Que mbonic això de barrejar les fotos!!!

i felicitats pel premi!!!

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Moltes gràcies Carles pel teu suport al blog. Resulta molt gratificant quan algú reconeix la faena feta.
Una abraçada ben forta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...