dijous, 19 d’abril de 2012

Jaime Albó


-A la desembocadura del carrer Nou de la Rambla, enfront del Teatre Apolo, flanquejat per la bohèmia del cabaret Bagdad i vigilat de prop per l’estàtua de la llegendària cupletista Rachel Meller, es troba un dels racons més genuïnament glamurosos del Paral·lel, El Rincón del Artista. Des de fora sembla un restaurant més però només creuar la porta ens topem amb la seva essència: centenars, milers de fotografies de totes les mides i condicions farceixen els murs del local fins esgotar tot l’espai possible. A totes elles es pot reconèixer el bo i el millor de la faràndula local i estatal, artistes referents de diverses generacions que s’amuntonen fins a formar un barroc museu vivent de l’espectacle. A la major part d’aquestes instantànies, al costat del famós elegit, apareix un senyor somrient i jovial, un personatge més d’aquesta insòlita col·lecció, Jaime Albó. 

Quan ens vam fer amb la gestió del local, ara fa uns nou anys, aquí no entrava ningú, relata l’empresari. Per atraure al públic vam decidir apostar per allò que distingeix el Paral·lel. Aquesta és l’avinguda dels artistes i aquesta seria casa seva. Dit això, don Jaime creuà el carrer i al proper teatre Apolo va caçar al compositor flamenc Manolo Carrasco, primera cara coneguda d’una interminable llista on també figuren còmics com Moncho Borrajo, Paco Moran o Joan Pera, cantants com Falete o Sara Montiel, intèrprets de cada espectacle musical que ha passat per la ciutat o algunes de les cares inoblidables de l’època en què la revista era el gènere preferit del públic popular barceloní. Mitomania? Negoci? Albó ens ho explica: A mi sempre m’ha meravellat el món dels artistes. Jo vaig néixer al Poblesec i durant tota la meva infància vaig recórrer cinemes com el Condal, el Amèrica, el Arenas. Per 1’50 podies veure dues pel·lícules, NO-DO i varietats. Recordo també les grans gales del Victòria, del Español, actuaven Mari Sampere, Paco Martínez Soria o Carmen Morell i Pepe Blanco. Va ser un temps inoblidable per al Paral·lel, i jo sóc dels que creuen que tota aquella energia ha de tornar.  

Arturo Fernández, Merche Mar, Jaime Albó i el Pare Apeles a una de les fotos del Rincón del Artista.

La fascinació d’Albó per l’època daurada de l’Avinguda dels teatres no només es queda al seu restaurant, sota el títol Los martes locos del Paral·lel organitza també gales periòdiques a la Sala Apolo o al local Danzarama de la Gran Via on molts dels artistes de l’època daurada com la vedette Merche Mar—primera dama del renovat Molino—o d’altres supervivents de les varietats continuen mostrant el seu talent. En aquests shows Albó oficia les presentacions i fins i tot s’anima alguna vegada a cantar acompanyat d’El Carpio, el seu inseparable rumbero. He convertit el meu somni en realitat, confessa Albó, Tinc el meu propi espectacle de Music Hall on agafen força nous talents i al mateix temps artistes ja retirats poden reviure els anys en què el Paral·lel era el Brodway català. 

 
Jaime Albó acompanya a El Carpio en la seua rumba en honor al Paral·lel.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...