dimecres, 28 de març de 2012

Qüestionari d'Exili

-La periodista Llum Catalan prepara un reportatge sobre els exiliats valencians a Catalunya, sobre eixe conjunt d'éssers que un dia vam abandonar una València de negra perspectiva per establir-nos nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure... Davant la impossible simplesa d'una trobada en persona enllestim l'afer a través d'un qüestionari enviat per correu electrònic. S'expliquem el següent:



    • Què vas estudiar? Quan?
    • Vaig estudiar periodisme-comunicació a la Universitat de València, promoció 2002-07.


    • Com és que has acabat ací? Què et va impulsar a vindre?
    • Primer de tot les oportunitats laborals. El mercat valencià dels mitjans de comunicació no oferia, llavors com ara, oportunitats suficients i/o atractives per una persona acabada de llicenciar que vol aprendre un ofici en condicions dignes i en la seua llengua. 


    • Quant fa que vius a Barcelona? Va ser difícil el trasllat?
    • Visc a Barcelona des de fa 4 quatre anys i mig. I no, el trasllat no va ser dur, al contrari, tenia un bon matalap, un curt grapat d'amics molt ben avinguts que em van acollir i ajudar molt als primers moments. La ciutat, a més, com totes les grans urbs, compta amb moltes opcions d'integració i gents diverses vingudes de tot arreu, per la qual cosa és fàcil trobar el teu espai. L'única cosa negativa, encara la patisc, és la distància respecte de la família i els amics. 


    • Volies vindre a Barcelona a treballar des d'un principi, o et vas decidir per majors facilitats o per alguna oferta laboral?
    • La dinàmica i l'ambient—perquè no dir-ho—provincians que sovint empastifen la vida de València capital sempre són psicològicament desconcertants. Qualsevol persona amb una mica de trellat que s'estime la ciutat pateix aquesta icònica relació amor-odi que ens convida per moments a marxar. 

      A banda d'això, les meues raons van ser primordialment professionals. Tenia la intenció de desenvolupar la meua especialització periodística en un sector, el de la cultura, que al País Valencià té molt poca incidència. Em vaig plantejar un trasllat merament formatiu, que durés una temporada, que em permetera millorar competències amb un nivell de rigor i professionalitat que, en el meu cas, no vaig poder trobar al País Valencià. 

      El factor lingüístic va ser també important. Catalunya demana professionals bilingües, per la qual cosa els valencians tenim fins i tot més facilitats que a casa nostra a l'hora de trobar treball. Personalment, a més, tenia la intenció de formar-me com a periodista en la meua llengua, per la qual cosa confluïen factors. 


    • Et penedeixes de la teua decisió?
    • No, en absolut. 


    • Enyores València? Què penses de la situació en la qual està la ciutat? Tens pensat tornar-hi?
    • Sí, m'enyore molt el País Valencià, trobe a faltar la meua ciutat, Alcoi, a la qual no puc baixar tant com abans, i València, una ciutat que em va donar molt. I clar, és la meua terra i em resulta indignant la situació de molts professionals que han de marxar per poder assolir un estatus de dignitat d'acord amb el seu nivell formatiu. A València, malgrat els anys de bonança de l'anterior dècada, no s'ha creat treball de qualitat. L'actual crisi ha vingut a complicar encara més aquesta situació, que sens dubte és conseqüència directa d'un seguit de nefastes polítiques econòmiques i culturals, que han donat com a fruit un model productiu ara ensorrat i del qual paguem les conseqüències. 

      La idea de tornar, per tant, tot i que no ha desaparegut encara del meu cap, resulta complicada d'acord a com estan les coses a València a nivell laboral. La porta de tornada, però, resta sempre oberta. 


    • Què et proporciona treballar ací? T'enriqueix?
    • Barcelona a nivell laboral ofereix més oportunitats i de millor qualitat. 


    • Quines diferències trobes entre València i Barcelona? Respecte al nivell de vida, cultural i a les oportunitats laborals.
    • Tot i que laboralment és més atractiva, l'elevat nivell de vida barceloní sovint dificulta molt el dia a dia. En canvi, la vida a València capital és més agradable, et permet assolir un altre estatus, passant en la major part dels casos per feines poc gratificants o mal pagades que, no obstant, et permeten viure bé en una ciutat relativament barata. Cas contrari és Barcelona, on treballs normals et permeten amb prou feines fer front a les despeses corrents. 

      És una tria personal, viure bé a València amb un treball de merda o viure just a Barcelona fent el que t'agrada. És el meu cas, òbviament, perquè molts dels emigrants valencians han acabat vivint a Catalunya com a funcionaris i gaudeixen d'un bon estatus a tots els nivells. 

      Culturalment no hi ha comparació possible. Catalunya gaudeix d'unes mínimes capacitats de generar una política cultural, de vehicular un discurs coherent recolzat, a més, a un mercat i uns mitjans de comunicació porosos i conscienciats amb els drets culturals del poble. Al País Valencià, al contrari, no existeix una política cultural més enllà dels quatre potents motors folklòrics de sempre: falles, moros i cristians, etc. 

    • Tornes sovint a València?
    • No tant com m'agradaria. Cada cop menys. 


    • Com penses que pot incidir en el País Valencià que les persones qualificades marxen.
    • Els centres formatius valencians són d'una qualitat heroica tenint present la circumstància que els envolta. D'ells surten professionals capacitats per gestionar un sistema econòmic i cultural plenament eficient, ric i plural. La nefasta gestió dels recursos per part d'institucions públiques però també del teixit econòmic valencià, dóna com a resultat un sistema corrupte, rovellat i ineficient on factors com el talent, la tècnica o el recursos emprats de forma sostenible són menystinguts quan no ignorats. El sistema social del País València encara pateix un alt grau de caciquisme, ara però vestit d'empresari d'èxit, on només importa el diner fàcil i manca per complet la noció de país o d'interès general. 

      Davant d'aquest perspectiva és normal que les persones amb un bon nivell formatiu marxen a buscar oportunitats fora. Malauradament, tot aquest capital humà que es perd i no reverteix en el territori, amb la qual cosa la situació de mala administració es perpetua creant un cercle viciós. Cal un canvi de mentalitat molt profund per poder donar-li la volta a la situació. 


    • Recomanaries l'experiència? O la situació ha canviat respecte a quan decidires vidre?
    • Tot i que ara les circumstàncies en cinc anys han canviat molt respecte de les que jo vaig gaudir en el seu moment, recomane com a sistema que tothom que puga marxe una temporada per forma-se professionalment a un territori que no siga estrictament el seu. Aporta experiència i et dóna perspectiva respecte del teu propi entorn i les seues circumstàncies.

    2 comentaris:

    Olga Xirinacs ha dit...

    Em sembla molt interessant aquest Questionari d'Exili. I encara més per la proximitat. Aprenc, de l'exiliat en qüestió.
    Em meravella que l'exiliat pugui aprendre, en canvi, res de nosaltres, els veïns del damunt geogràfic.

    Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

    Vols dir que has cregut—o m'ho sembla entendre—que l'exiliat no ha aprés res dels seus veïns del damunt geogràfic?

    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...