dimarts, 31 de gener de 2012

Projectar les Cendres

-Afortunadament, hi ha alguns vicis a la vida que m'he pogut estalviar. Un d'ells és el de veure contínuament sèries i més sèries, eixe costum més o menys ritual que s'ha posat tan de moda i quecom passa amb el gintònic i la cocaïnala falta de consum en determinats ambients fa de tu poc més que un empestat. Doncs bé, va voler la casualitat que ahir em trobara davant de la pantalla just en el precís instant en què començava una. I sí, em vaig enganxar als dos primer capítols. No per ganes de ser acceptat dins la secta dels serial lovers, ni molt menys, més aviat va ser perquè els temes que tractava m'interessaven bastant: corrupció i País Valencià.

Imatge promocional de Crematorio.
Crematorio (dilluns nit a La Sexta) ens explica la història d'un empresari corrupte fet a si mateix entre l'especulació immobiliària costanera (crema de boscos inclosa), el suborn a polítics, els tràfic de drogues o els contactes amb la màfia. I tot, com no podia ser d'una altra forma, al paradisíac  i inconfusible marc de la costa valenciana. Com a protagonista trobem l'omnipresent Pepe Sancho, recurrent peatge de valencianitat que no sabem si ha preparat el seu paper als despatxos de Teatres de la Generalitat que tant freqüenta, però que en tot cas se'n surt prou bé. 

No sé tampoc com evolucionarà el serial mafiós de La Sexta—m'indiquen els que ja l'han vist via Canal + que els capítols finals decauen, tot i això podem manifestar que el guió dels dos primers episodis ha sabut jugar el tòpic en favor d'una construcció argumental solida i ben estructurada en dos plans narratius discontinus, amb una producció d'un nivell i rigor rarament vist a l'audiovisual estatal. Els personatges, a més, poden semblar un pèl esquemàtics i fins i tot predictibles, però posseïxen certa credibilitat al capdavall. Creïbles per a una ficció, és clar. Nosaltres ja tenim proves més que manifestes de com la realitat supera la ficció, per això el culebró es queda curt. Però aquest és un altre tema corroborat cada dia als diaris. 

De tot aquest assumpte, però, el que a mi m'interessa realment és el pla simbòlic, la collita dels mites, tot allò que restarà a la memòria jacent. El País Valencià s'ha situat al nivell al·legòric de la Itàlia camorrista i Crematorio ho posa damunt la taula. A hores d'ara podem parlar de la casa de putes sense amo de l'Europa enfonsada, i així ho reflectix la premsa mundial: aeroports buits amb estàtues del cacic suposadament corrupte, jurats populars que no condemnen delictes provats, la irracionalitat beata i acientífica manant de tots els púlpits, el retorn de les fosques pràctiques inquisitives, escoles patibulàries enfonsades en la fosca gelor de l'hivern. Tot un país fregant la fallida econòmica i sobretot moral. 

Una de les imatges de la sèrie, maqueta faraònica inclosa.
Només afegir, doncs, la meua felicitació. Ho han aconseguit, d'una forma no esperada però ho han assolit: som referència, som el melic d'Occident. Davant semblant fita qualsevol ficció es queda curta, molt curta. Però tot és qüestió de temps, el gènere negre valencià no ha fet més que començar, i podem augurar-li un futur prometedor.

4 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Jo he vist la sèrie completa i està francament bé, descriu l'ambient corrupte a la perfecció. I a més, amb diners de la Generalitat. Jugada mestra.

dimoni de xiquet ha dit...

Bon dia.
Jo he vist la serie sencera a canal plus.
Primer cal recordar que un dels productors de la serie es la generalitat valenciana.
La serie descriu la evolució de una societat agraria com la valenciana de mitjans del segle XX en una societat de serveis i algo de industria.
El personatge que interpreta Sancho es el patriarca de una familia que es veu destrosada per els diners i la investigació de la policia dels negocis familiars.
A mi em va semblar una serie que començava molt forta pero que anava decaient poc a poc.Sempre tinc la sensació en aquest tipus de series de que el espectador acaba per compendre i acceptar la corrupció com un fet natural.
Les pelis i series de mafiosos ens han donat una imatge molt dolça que a vegades es bastant perillosa.
No sabria dir si els valencians som mes corruptes que els nostres veins catalans o els francesos, per posar un exemple.El que es evident es que es dificil la existencia del capitalisme sense corrupció.
salut
dimoni

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Davant les vostres reclamacions, em faré addicte a aquesta sèrie. I allò dekls diners de la Generalitat no ho sabia, però genial la jugada!

Dimoni, en el que respecta a si els valencians som més corruptes que altres pobles jo crec que sí. La corrupció és fruit d'una xacra que abunda molt al País Valencià, la falta d'actituds democràtiques, a més d'altres factors que influeixen molt com el caciquisme, la desinformació, el desprestigi social de la cultura pròpia, etc.

Sílvia ha dit...

Tenies raó, els últims capítols decauen una miqueta... però en general m'ha agradat, sobretot per el nombre de capítols!! Haurien de fer més series d'aquestes curtetes!!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...