dijous, 29 de setembre de 2011

Reminiscències

-Setmanes després d'haver tornat del llarg viatge, encara persisteixen als nostres somnis certes rutines del país visitat. L'exposició ha estat elevada, ferida oberta.

Físicament, amb tot, el meu organisme ja deu estar a hores d'ara net de la infecció d'Escherichia coli enteropatògen, un bacteri que s'havia vingut a Europa qual polissó, amagat entre alguns dels plecs incerts del meu aparell digestiu.


I ara, un cop acabada la purga antibiòtica, ja puc tornar a fer vida normal, recuperar els hàbits, entre ells l'alcohol. Necessite una canya. Calcule que ja prompte deixaré de somniar amb l'Índia.

diumenge, 25 de setembre de 2011

La Possibilitat de Fugir

-Algunes d'eixes escales escrostonades comencen a perdre graons, coses del temps, també perdran fulles els arbres ara que comença la tardor i semblarà normal, perfectament natural. 



Mancant com manquen els fragments fonamentals del mecanisme, per aquelles escales que venia descrivint ja no es puja ni es baixa, simplement es queda un atrapat o, amb molta sort i si pel camí no s'ensorren més graons, es pot tornar enrere, a la casella de sortida, al punt més baix.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Reialmes de Porcs

-Les pautes, la repetició, la pèrfida malícia amb que a voltes tornen a coincidir al calendari fets semblants, anys després, oblid quallat.

Són especialment tensos aquells moments de comiat, incòmodes successions de paraules de protocol, fer veure allò que no és ni ha sigut, formules amanides, esgrogueïdes, mentides llançades en senyal de grisa hipocresia.



I és que tot ho governa la por, i va pujant, i se'ns instal·la, ens anul·la. Una basarda com de sutge, verí paralitzant.

I mentrestant, als nostres peus, els porcs es mengen la collita, el blat que ens hauria arribat a farina. Putos porcs, no sé com s'ho fan però sempre troben on menjar.

dijous, 8 de setembre de 2011

Epístola Tedesca de Trasbordament

-Aeroport de Munic. Hem tornat a Europa, i després de 21 dies a l'Índia es nota. A les latrines dels lavabos d'homes hi ha una mosca dibuixada just damunt del desaigüe, serveix per apuntar la pixada al lloc just i calculat perquè no esguite res, garantit, precisió alemanya. La cisterna està automatitzada, igual que l'aixeta, que funciona per làser i només passar-hi la mà l'aigua surt adequada a la temperatura ambient. L'eixugamans és sostenible i funciona amb tovalles de tela, que un cop utilitzades s'enrotllen mecànicament servint un pedaç net mentre per altra banda s'higienitza el ja utilitzat.



Aeroport de Munic. Prendre alguna cosa calenta als immaculats cafés que hi ha a la zona de trànsit. El preu total del te amb llet és de 4 euros i 60 cèntims. Hem tornat a Europa, i després de 21 dies a l'Índia es nota.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XXI



Són les 00.01 hores. L'aeroport de Mumbai, fins i tot a estes hores, sembla un enlluernant basar farcit de boutiques, luxe, lounge & vip. Si tenim present que molta gent d'aquest país viu amb menys d'un dòlar al dia, això vol dir que no tindrien accés ni al café o te més barat d'entre els que ací es serveixen. 

És sempre inquietant veure aquells fantasmes de negre: dones àrabs totalment cobertes amb els seus nicabs, comprant anells caríssim i foulards de colors vius.

Temps mort a l'aeroport, per plantejar-se una imminent tornada, per assaborir una nouvinguda nostàlgia del país que s'abandona. Duanes, passaport, control de seguretat, arc detector, embarcar, el finger, el retard, el cinturó de seguretat, seient en posició vertical, turn off your personal electronical devices, la finestra i les llums taronges de servei nocturn d'un aeroport que no tanca mai. La pluja monsònica colpeja l'ala de l'avió. Enlairament amb un nus a la panxa. 



dimarts, 6 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XX

-Embarcar-se amb la mar picada, viatjar a l'illa Elefanta metre la pluja monsònica tamborina les pedres del moll, i bufa el vent no tan fred com persistent. Pujar al vaixell no sense el respecte que provoca saber que la ruta porta tres dies tancada pel mal oratge, que les naus tampoc són tan modernes i que el pilot podria tenir altres motivacions que no el seny. 


El venedor endormiscat que baixa el preu per superstició. Fa dies que no arriben turistes a l'illa Elefanta i trencar la seguida malastrugança és més important. Senya els diners, els toca amb el cap. En mostra d'agraïment ens regala dos petits elefants modelats de la pedra.


Els micos, sempre violents, cridaners, també lladres. Ens trenca la bossa de plàstic carregada d'elfants de pedra, busca menjar. No té por dels turistes, se m'encara, em bufa, m'ensenya les dents. Només entén l'idioma del llarg bastó del guàrdia, davant del qual fuig cames ajudeu-me.

 

A la gran cova, Shiva Trimurti, amb els tres caps del coneixement, no molt més lluny Shiva torna a ballar la tandava, la dansa còsmica. Hi ha més: la boda de Shiva i Pavarti, Shiva meditant, Shiva combatent, Shiva amb mig cos de dona. I fora la pluja, plou a la desesperada i de sobte s'atura o plou suaument. Verda herba, les branques dels arbres tornen a terra transformades en arrels, i un desconegut ocell eixorda amb el seu crit la pau de l'illa. Tornem cap a Mumbai, hem de fer les maletes.  


dilluns, 5 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XIX


Un dels ídols més estimats del ric i variat panteó hindú és Ghanesa, fill de Shiva i Pavarti, déu amb cap d'elefant i quatre braços. En mostra de devoció, el festival en el seu honor es celebra cap al final del monsó, quan ho marca el calendari sagrat hindú basat en cicles lunars. Enguany, els dies més actius conicideixen amb l'inici de setembre. 

Uns dos o tres mesos abans, la família, congregació o poble s'ha fet amb una de les milions d'estatuetes que representen la deïtat, modelades i pintades acuradament pels artesans que s'hi dediquen durant tot l'any. Cada figura és especial i original, no hi ha dues iguals, i la seua mida pot variar des dels 2 centímetres fins als 20 metres. 

El Ganesh Chaturthi s'inicia amb la instal·lació de les estatues en cada casa de forma privada i també per barris, on societats de botiguers, confraries o empreses munten envelats rícament decorats on les figures reposen durant deu dies, transformant-se cada caseta en un centre de peregrinació on veïns i creients dipositen ofrenes i donatius mentre un sacerdot recita insistents mantres. 

L'onzè dia del festival, la representació del déu amb cap d'elefant abandona l'envelat i pren camí del riu, llac o platja on acabarà dipositat. L'acompanya una marea de gent que canta antiquíssims himnes vèdics (Oh, nostre senyor, tornarà l'any que ve), toca instruments i fins i tot llancen petards o polsim de vius colors. Un cop s'arriba a peu de platja, o vora riu, els devots realitzen una última cerimònia que inclou el foc, encens, l'aigua de coco i dolços. Tot termina amb la sagrada i permanent submersió de Ghanesa, que vol simbolitzar el seu retorn a la morada dels déus després de la seua anual visita, emportant-se amb ell totes les desgràcies que capfiquen els seus devots, simbolitzant la roda de la vida.
 

La gran popularitat d'aquesta tradició genera no pocs problemes de contaminació, al ser especialment nocives la presència a rius i platges de milers de figures de guix rícament pintades.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XVIII


Una de les icones més recognoscibles de Mumbai és la mesquita i tomba de Haji Ali, un antic comerciant musulmà elevat a categoria de sant per mil i una llegendes populars. El temple es troba a un illot situat al bell mig d'una de les badies de la ciutat, i resta connectat a terra ferma a través d'una passarel·la que, els més dies, pateix la ferocitat de la mar, sent pràcticament impossible arribar-hi sense patir la mossegada d'una brava ona monsònica. 

Els divendres, sobretot, el monument rep la visita de milers i milers de persones, i no només dels creients de Mahoma; el sincretisme local permet a la totalitat de les religions acostar-se a retre homenatge a la santa i recordada figura. L'Índia és un dels pocs països amb gran població musulmana on és permès l'accés dels no creients a les places sagrades. Sens dubte, la convivència entre religions ha permès el desenvolupament d'una oberta pedagogia religiosa desconeguda en altres confins. 

 

dissabte, 3 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XVII


La reaparició de la mar; el mar quatricolor que canta Raimon, o bé la mar de Hierro, sempre tan enaltida al graó més alt de l'existència metafilosòfica. Torna a emergir ací la mar, aràbiga i marronosa, com si portara l'estigma terrosa dels deserts de l'altra riba. Mar enfurida, revolta, gronsada per la irracionalitat del monsó, que colpeja ressentida la terra, amb escopinyades calentes i salades que arriben fins als carrers, on esguiten taxis i cotxes de cavalls. El rencontre amb la mar després d'un llarg viatge de planúries enfebrades, de llargs rius, d'ombra d'arbres a la vesprada. I ara ací, novament, la mar, perquè tots els viatges tard o d'hora arriben a la seua destinació final. La Mar de Mumbai, ací, una vesprada de començaments de setembre.

divendres, 2 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XVI



Una de les imatges més belles del subcontinent indi la trobem en la combinació de la ciutat blava del Rajasthan, Jodhpur, amb la joia que corona el seu gran turó, el fort de Mehrangarh. Just després de passar la Lohapol (la porta de ferro), la tercera impenetrable defensa del castell, a mà esquerra trobem uns misteriosos senyals. Es tracta d'unes petites empremtes cobertes de pols roig, que per la forma reconstruïda identifiquem com a mans. Aquest petit racó de devoció és l'últim vestigi d'un antic ritual afortunadament extingit en el temps. 

Segons s'explica, les sati, les viudes del maharajà Man Singh, mort el 1843, van ser les últimes en deixar ací les seues marques. Fou el dia del funeral del rei quan, després d'escenificar les llargues cerimònies mortuòries, acompanyaren el fèretre per al seu darrer viatge, la incineració. Les sati, aleshores, respectant la subordinació que existia entre elles, observaven atentament la reacció de la gran vídua, la mare dels prínceps i primera esposa del maharajà. 

Llavors, a l'instant propici i estipulat, al moment més àlgid del foc, quan el cadàver de l'antic rei es consumia a gran velocitat, la gran reina va donar el senyal definitiu precipitant-se vers les flames. Després la seguiren tota la resta, perfectament subordinades. Totes les sati van llançar-se una a una a la pira funerària del rei, entrant a les flames com es deia que els guerrers rajputs entraven en la batalla. 



dijous, 1 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XV


"Abans de marxar, vull demorar-me un moment, amb el peu 
a l'estrep, per acabar la melodia que he vingut a tocar". 
Tagore, L'últim viatge.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...