dimecres, 31 d’agost de 2011

Epístola Vèdica XIV

"Flora y fauna en el «Rig-veda»

El caballo (ashva) y el ganado juegan un papel importante en el Rig-veda. También hay referencias al elefante (hastina o varana), el camello (ushtra, especialmente en el mándala 8), el búfalo (mahisa, en el mándala 9), el león (simja) y el gaur (algún animal de color ‘dorado’).10 Dos aves mencionadas en el texto son el pavo real (maiura) y el chakravaka (de nombre científico Anas casarca)".

Font, Wikipèdia.












dimarts, 30 d’agost de 2011

Epístola Vèdica XIII

En 1719, el Maharaja Jai Singh va ser testimoni d'una acalorada discussió en la cort de l'emperador mogol Shah Muhammad Rangeela. Tan encès debat versava sobre quina era la manera més correcta de realitzar els càlculs astronòmics per a determinar la data idònia, segons els estels, per l'inici d'un viatge previst per l'emperador.

Tan transcendental degué semblar l'incident i el dubte a ulls del noble princep que ja la resta del seu regnat estaria marcada per la voluntat d'educar el seu poble en les lleis de l'astronomia i l'astrologia. Sorprèn els historiadors com, entre tanta guerra local, al bell mig de serioses invasions estrangeres, Sawai Jai Singh va poder trobar temps i energia per construir un nombre tan considerable d'observatoris astronòmics. 

Encara hui, el dia commemoratiu més important en el cicle dels naixements indis és el del traçat de l'horòscop de l'infant per part d'un astròleg professional. 

dilluns, 29 d’agost de 2011

Epístola Vèdica XII

"Dia 12 (Delhi)

Finalment, quasi recuperat. En eixir al carrer encara me trobe bastant fluix. Les cagarines i la solana no ajuden. Després de tot el que ha vist la Xatarrina només ens queda el centre. 

Vegem diversos temples. Un sikh i un altre hindú. Al Red Fort no podem entrar perquè tanca els dilluns. A la gran mesquita tampoc entrem, els 200 rupiees que demanen ens semblen un abús. 

Tornem a l'hotel a migdia, estem/estic fluix encara i Xatarrina té una complicació en les cagarrines pel sopar d'ahir. A la tarda, ja amb la fresca, anem a fer una volta quan se me passa la mica de febre. Visitem un cementiri cristià i alguns carrers comercials. 

Tornem a l'hotel i fem l'equipatge. Deixe l'habitació de l'establiment jueu (com han arribat a l'Índia?)

Un ricksaw ens porta a l'estació d'Old Delhi i agafem el tren cap a Jaipur, la Ciutat Rosa".


Índia. Quadern de Viatge.

diumenge, 28 d’agost de 2011

Epístola Vèdica XI


"Però, malgrat tot, qui ho sap? Qui podria dir 
d'on prové tot i com va ocórrer la creació?
Els mateixos déus són posteriors a la creació.
Per tant, qui pot saber realment d'on va sorgir?

D'on va tenir el seu origen la creació sancera?
Va ser formada per algú  o potser no ho fou?

RigVeda, X, 129. 

dissabte, 27 d’agost de 2011

Epístola Vèdica X

"Quan no hi havia existència, ni tan sols hi havia res
i no hi havia aire, tampoc hi havia darrere el cel.
Què és el que es movia? On estava? Qui ho guardava?
Hi havia, aleshores, aigua al món en insondables profunditats?"

RigVeda, X, 129

divendres, 26 d’agost de 2011

Epístola Vèdica IX


Bon argument per a una febre és la natura alhora destructora i creadora de Shiva, el seu paper al mateix temps com a home i la seua transfiguració com a dona. Bon argument per a una febre escagarrinada és la visió de Shiva movent els seus quatre braços al ritme de la tandava, la dansa còsmica de la victòria. Per no parlar de la trimurti del seu ceptre, o de vegades dels seus tres rostres per mirar tots els plànols de l'existència. Bon argument per a una febre. I els virus de quatre braços ballant la tandava, amb els tres rostres per infectar-ho tot. Bon argument per a una febre.

dijous, 25 d’agost de 2011

Epístola Vèdica VIII


Tot i que es presente com un model de tolerància religiosa, l'Índia és tot un polvorí ètnic. Als problemes de terrorisme i a l'etern conflicte amb Pakistan, s'han d'afegir omnipresents tensions entre les comunitats hindú i musulmana, així com la repressió patida pels sikhs com a conseqüència de les aspiracions nacionalistes de la comunitat. 

El 2002, 52 activistes hindús van morir cremats a l'estat de Guajarat. Les inculpacions del succés a la comunitat musulmana va ocasionar uns disturbis que portaren com a conseqüència 2.000 morts  a més de les 12.000 persones que es quedaren sense llar, la major part d'ells musulmans.

Internacionalment, es recorda l'any 2008 com a nefast. No només pels 173 morts dels tristament famosos atemptats de novembre a Mumbai, sinó també per les 70 persones que morien a Jaipur al maig, els 55 morts  d'Ahmedabad al juny o els 30 que van perdre la vida a Delhi al setembre. 

Tot i les mesures de seguretat, el País es mostra igual d'incapaç a l'hora de controlar el terrorisme com de posar solució a l'enfrontament històric entre els seus habitants.

dimecres, 24 d’agost de 2011

Epístola Vèdica VII


Alguns dels tòpics més estesos sobre el Taj Mahal van ser difosos per viatgers europeus. Com aquell que afirmava que les línies generals de la construcció havien estat imposades per un artista venecià, Geronimo Veroneo. Llegenda sense base històrica difosa pel frare espanyol Sebastián Manrique al segle XVI. 

Altres suposicions sense cap base documental parlen de la intenció del seu constructor, el Xa Jahan, d'erigir-se un mausoleu simètric en màrbre negre a l'altra banda del riu. Tampoc està provada la llegenda que diu que en finalitzar els treballs es va mutilar els artesans implicats perquè no tornaren a crear res semblant. 



Encara que el Taj Mahal ha passat a la història com una de les meravelles del món modern, no va ser l'obra més cara del seu promotor. El Xa Jahan era també posseidor i productor del Tron del Paó Reial, que comptava amb una ingent quantitat de safirs, robins, maragdes i perles, a més del diamant més gran que aleshores es coneixia, el Koh-i-nor (188 quirats). Set anys trigaria a construir-se aquest seient mític, que finalment va acabar esquarterat. Els bocins més suculents, no cal dir-ho, formen part avui de les joies de la corona britàniques. 

dimarts, 23 d’agost de 2011

Epístola Vèdica VI


La importància del tren a l'Índia es visualitza també a les estacions, que són tan senzilles com els combois però socialment crucials en el discórrer quotidià. Per les nits, a més, les estacions i els seus voltants són també un dormitori col·lectiu on no només dormen els viatgers que esperen un tren, sinó també una bona quantitat de gent sense sostre que pernocta per aprofitar la seguretat que proporciona un lloc públic i vigilat. Molts dels habitants nocturns de les estacions són alguns dels 11 milions de xiquets que viuen al carrer.



dilluns, 22 d’agost de 2011

Epístola Vèdica V



Més del 70% de la població índia viu a zones rurals. El camp també concentra la major part de la pobresa del País. Gran proporció dels camperols viu amb menys d'un euro al dia. La manca d'alfabetització i la falta d'accés a serveis bàsics són altres de les greus mancances, problemes llargament enquistats i sense solució a curt o mitjà termini. Mentrestant, diuen que l'economia va bé. 

diumenge, 21 d’agost de 2011

Epístola Vèdica IV


Mentre les grans religions monoteistes rebutjaven, ocultaven i castigaven la fruïció del sexe sense fins reproductius, la cultura índia clàssica elevava la pràctica a l'estatus de purificació intel·lectual, via física per assolir el coneixement diví. 

A Khajuraho es troben algunes de les manifestacions més meravelloses d'escultures que plasmen aquest pensar. Són pocs els monuments o manifestacions culturals que van sobreviure a la sistemàtica eradicació practicada durant el domini musulmà de l'Índia.


dissabte, 20 d’agost de 2011

Epístola Vèdica III


La millor manera de moure's dins uns país de mil cent milions d'habitants és el tren. Fins i tot quan es travessen els camps més remots, algunes de les planúries més aïllades, és pràcticament impossible no veure des de la finestra del vagó un petit camperol que cultiva els seus dos quartets de terra. I per la nit encara les llànties d'oli il·luminen una vida aturada en el temps, aliena a les velocitats.

divendres, 19 d’agost de 2011

Epístola Vèdica II

Quan encara no ha eixit el sol, minuts abans que comence a clarejar, la campana de l'Assi Ghat de Varanasi comença a sonar. Instants després, creuant els carres mig a les fosques, un grup de devots vestits de blanc arriba cantant mantres sagrats en llengües remotes. Venen a fer la primera ablució del dia al riu més sagrat del món, el Ganges.



En unes hores, quan la ciutat comence a despertar a trenc d'alba, la resta dels practicants farà també el seu primer bany, a meitat camí entre la purificació mística i el ritual d'higiene diari. 


dijous, 18 d’agost de 2011

Epístola Vèdica I


En època de pluja sabem que els famosos i sagrats ghats de Varanasi pràcticament desapareixen com a conseqüència de la crescuda del riu Ganges. D'ací uns dies, quan el montzó comence a amainar i el nivell de les aigües baixe, diversos bramans voluntaris treballaran amb molta humilitat i pocs mitjans en la neteja del fang que s'ha acumulat durant l'estació humida. Llavors el passeig vora riu tornarà a ser practicable, i tornaran molts dels peregrins, i els turistes, i amb ells els diners.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...