divendres, 18 de novembre de 2011

Pas de Cranc

Si guanya Rajoy, dilluns dirà, "I ara què?"
-A les portes del cap de setmana que ha de definir la política estatal dels pròxims quatre anys, llancem un parell d'apunts per a la reflexió. Si les urnes transformen a Rajoy en el següent habitant de la Moncloa, com totes les enquestes semblen indicar, haurà estat no per la victòria del PP sinó per la derrota del PSOE, que tot i que ho semble no és el mateix. 

Don Mariano, fidel al seu estil, l'única cosa que ha aportat a la desesperant situació que està vivint el País són ambigüitats. La retòrica programàtica dels diferents partits, ho sabem, cada dia és més pobra, més mancada d'idees. És el que els experts anomenen el catch-all party, és a dir, sigues ambigu i no la cagaràs perquè no hauràs dit res. Rajoy, gran expert en aquest aiguamoll, s'ha quedat quietet, ben quietet, a esperar que el vent continue no bufant al seu favor sinó en contra dels altres.

Segon. Sabem per Catalunya com de nefastes són les rodes del bipartidisme, sobretot en matèria de conservadurisme. I amb això no vull dir que no haja d'haver alternança. Res d'això. Per fer-me entendre posaré alguns exemples. Quan encara fumeja la dimissió en bloc del CoNCA, aquesta setmana saltava la notícia de la substitució de Josep Ramoneda al capdavant del CCCB. Dos casos amb un mateix setgell i amb una mateixa conclusió, la cultura no pot estar al servei dels carnets de partit. El CoNCA, en aquest sentit, havia estat creat com a eina per gestionar el món dels ajuts de forma imparcial, amb independència respecte als colors polítics. El seu desmantellament per part de Ferran Mascarell és una pèssima notícia per als que confiàvem en un futur en que la cultura catalana, i el seu suport institucional, deixaren de funcionar com una xarxa clientelar del govern de torn. Res a fer. 

Com el cas de Ramoneda. Ací no importa gens la trajectòria d'un professional que ha situat al CCCB entre els centres de reflexió més importants d'Europa. Per a més inri, la seua substitució no respon a cap pla alternatiu conegut respecte a la línia que han de seguir les dotacions museístiques barcelonines. Simplement se'l purga per ser més progressista que conservador.

En el pla estatal, Rajoy avisa que en cas de victòria també revisarà algunes de les poques fites aconseguides durant els governs de Zapatero, tals com el matrimoni homosexual, la llei de l'avort, la  del tabac o la de la dependència. Més que bipartidisme ho podríem identificar com passes de cranc, uns fan i els altres desfan. I entremig perdem tots.    


1 comentari:

Silvia ha dit...

T'animo a que facis un post d'aquests, llarrrg, llaaarg i sense explicar res!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...