dilluns, 21 de novembre de 2011

Mala Sort

-Va ocórrer fa un parell de setmanes, segons es comenta en tertúlies periodístiques. Quan el ja president en funcions Zapatero era preguntat pel risc d'erupció volcànica a l'illa del Hierro, afirmava entre lacònic i sarcàstic: "amb la mala sort que tinc segur que em toca a mi". 

L'anècdota serveix hui per valorar els resultats electorals. La històrica victòria del Partit Popular a tot Espanya no té aturador possible. De res ha servit el discurs d'espantar els votants amb el llop liberal i antisocial. Rajoy ha aconseguit una victòria lapidant. No obstant, hui dilluns de ressaca electoral, tot mirant els diaris em preguntava quines qualitats posseïx ara el lider del PP i futur president que no tenia el 2004 o el 2008? En què ha canviat el seu partit? Quines solucions pot aportar a un conflicte que, com s'està demostrant a les últimes setmanes, té poc marge de maniobra en un context local.

Ja ho insinuava Zapatero. La mala sort d'haver coincidit governs, en principi identificats amb el progressisme, i la pitjor crisi econòmica que es recorda tant a Catalunya com a Espanya és un estigma que trigarà lustres en marxar. Això o la cosa no acaba ací i el fosc horitzó d'aquests negres anys ens oferirà la caiguda de més d'un govern, de més d'un color. Ho veurem.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...