diumenge, 9 d’octubre de 2011

Quatre Anys

-Recrear, tornar, fer present un passat no tant llunyà, tot i que ho semble. Un viatge en tren, no fa tants anys, quatre en concret. Una vesprada d'octubre, un paisatge d'horta al capvespre, el tren travessant-lo a gran velocitat, com fugint. 

Un personatge—era jo però ja no ho sóc—, a dins del tren, a gran velocitat, fugint, fugint d'una boira, d'un glaç, d'una humitat freda i apegalosa on suraven fantasmes, éssers tots bastits de foscor, criatures sempre despertes que s'alimentaven d'allò que els sobrava als porcs. 

Adéu, i el tren travessa un paisatge d'horta al capvespre, com fugint, com acorconant suaument aquell estat entre la vigília i el somni, entre un present tornat passat i un futur fet d'esperances.

Refer, aconseguir, pretendre. L'establiment d'un cicle, d'una perspectiva. Què hi ha de nou? Quina solució? 

He sentit dir que, pels singles d'alguna d'aquestes properes muntanyes, els pastors d'il·lusions han tornat a veure boira. Ja no és la mateixa boira—tampoc som els mateixos nosaltres—, però continua sent boira, boira al cap i a la fi.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...