divendres, 28 d’octubre de 2011

Més Coses de Casa

-Continuant amb el post anterior, ens vam estar de dir algunes coses. Per exemple, l'article com a gènere té bastant de dogmàtic. Quan, als diaris, encetem la columna d'un dels nostres escriptors de capçalera, esperem extraure d'ella el reforç positiu d'alguna de les nostres creences.

És aquesta mateixa norma la que fa possible que certes persones s'entusiasmen amb el reaccionarisme naciocarca de la Rahola a La Vanguardia, i en canvi detesten plantejaments semblants—només canviant la proporció de color del drap que besen—de diaris com El Mundo. En resum, que s'ha de tenir ganes de pegar el sermó i de rebre'l. Els articles oberts o vacil·lants no són propis de cap escola ni són demandats.

Quan ahir triava el tema per a l'entrada—arrel del desafortunat article de Sanchis—argumentava que persones com Gerard Quintana puguen defensar en públic consignes que després ignoren a sa pròpia casa, en referència a que un actiu militant catalanista crie als seus fills en castellà. Cal separar la vida privada de la pública, ho pensava i ho pense. El cas és que a partir d'alguna objecció plantejada comence també a pensar el contrari.

Proposar i després no predicar amb l'exemple és, a totes llums, una activitat que comporta un alt grau d'hipocresia. Com tots aquell polítics que defensen codis morals per a després, en la intimitat, passar-se'ls pel forro. No me'ls crec. Això perjudica, sens dubte, el seu missatge, qualsevol missatge.

No crec que la llengua triada per a casa siga tan important com per decidir el destí d'un home, però tal volta sí serà decisiva la seua coherència. Coherència com la que em gaste, escriure una cosa un dia per reflexionar la contraria al sendemà. Clar, em falta el graó de dogmatisme dels bons articulistes.

1 comentari:

Sílvia ha dit...

Ja ho diuen, que es de savis rectificar....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...